A mesura que ens anem fent grans, sobretot els que ja en som, veiem com molts costums van canviant, i alguns no ens són de fàcil adaptació. Només ens faltava el tema de la COVID, que ens ha capgirat fortament la vida, i la manera de relacionar-nos, amb la família i els amics. Això ens ha comportat un munt de reflexions, donat que hem tingut molt temps per pensar.

Aquests dies, per exemple, ens ha vingut al cap els canvis experimentats per les entitats financeres, a les quals, molts, des de ben jovenets, hi hem dedicat un grapat d’anys. Abans, cadascuna, mirava qui obria més sucursals, se’n trobava una a cada pas; llavors no calia demanar cita prèvia, per a l’atenció de la o l’empleat de confiança, ni haver d’acudir a la fredor d’una màquina per a treure els diners. Les actuals circumstàncies del mercat financer i els nous costums de bona part del jovent en són els motius.

Avui, als pobles petits, no sols s’han anat tancant les oficines, en alguns caos, fins i tot, no tenen ni caixer automàtic, els cal acudir a un lloc on hi hagi oficina, i no sempre és ben a prop, i per a la gent gran, els és un inconvenient.

Recordem que, abans, hi havia hagut la figura dels corresponsals; cal pensar que ja s’ha tingut en compte; cas contrari, no podria ser una possible solució? La gent gran ho agrairia. És tracta, simplement, del nostre parer.