Avui us volem parlar del P. Enric Puig i Jofra, nascut a Barcelona l’any 1945, però estretament vinculat amb les comarques gironines. En pocs dies ha celebrat el 76è aniversari del seu naixement i el 51è del seu ingrés a l’orde dels jesuïtes.

Persona de tarannà afable, diligent i generós. La seva trajectòria la trobem projectada en diferents camps, on la seva empremta és ben visible: en l’Església que pelegrina a Barcelona, en centres d’esplai i de colònies, en escoles, en el Seminari Major Interdiocesà... Ha dedicat molts esforços a l’atenció als joves des de la direcció general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Pere Tarrés, l’IQS, l’Escola del Clot...

Exercí com a director general de Joventut entre els anys 1980-1989. D’aquella etapa, en valora de manera especial tres qüestions que, al seu entendre, foren bàsiques: la potenciació, la promoció i la defensa del moviment associatiu, la qual cosa obrí les portes a resoldre problemes previs, a oferir les condicions de realització necessàries –albergs, certàmens, oficines informació, seus...– per donar aixopluc a les iniciatives plantejades i, també, a coordinar accions que tenen la joventut com a centre i que abasten l’acció de diversos departaments: cultura, habitatge, justícia, salut...

Fa poques setmanes clogué la seva etapa com a secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que visqué com un repte i «amb el desig de donar resposta a les quatre-centes escoles cristianes, des de la seva diversitat i complexitat, procurant facilitar la tasca quotidiana amb l’oferta d’eines. També, representant-les davant l’Administració».

Afirma que «l’escola pública i la concertada es complementen», una frase rere la qual hi ha molt de contingut i que, al seu entendre, «vol respondre a la història de l’educació a Catalunya; a la defensa de la societat civil emprenedora i preocupada per les persones i a la possibilitat i, probablement, necessitat de col·laboració publicoprivada per encarar el futur».

La seva vinculació amb les nostres comarques és gran. Hi té un bon nombre de familiars. Els seus pares, Enric i Margarida, eren fills, respectivament, de Sant Joan de Mollet i de Sant Jordi Desvalls, població on nasqué també en Jaume, un dels seus germans. Uns vincles estrets, que també s’han concretat en estades freqüents i en tasques relacionades amb les seves responsabilitats.

Que pugueu sembrar moltes bones llavors més, benvolgut P. Enric