La sentència del Tribunal Suprem que obliga a fer un 25% de la docència en castellà ens fa posar a molts les mans al cap, ja que és un torpede enverinat contra el que ha estat un model d’èxit d’immersió lingüística durant gairebé 40 anys. Tot i això, no fa ni un mes ja ens posàvem les mans al cap davant els percentatges (reals, no imposats) d’ús del català a les aules: segons un estudi de la Generalitat, menys d’un 47% del professorat fa servir el català sempre o gairebé sempre per dirigir-se a l’alumnat, quan fa quinze anys el percentatge superava el 60%. I en un informe de la Plataforma per la Llengua publicat el passat octubre, s’assenyalava que el català és llengua d’ús habitual per a només el 36% dels catalans. Però, tal com ens va venir a alliçonar Cayetana Álvarez de Toledo al FAQS, els catalans hauríem de ser molt més cordials i passar-nos encara més sovint al castellà, no fos cas que el català es coli encara en algun reducte. Mentrestant, Pablo Casado torna a anar faltat d’idees i demana un 155 educatiu. Tenint en compte que la nota mitjana de l’assignatura de castellà dels alumnes catalans a la selectivitat és de 6,6 (superior a la de matèries com llatí, matemàtiques o biologia), alguns més que «protegir» el castellà el que volen és fer desaparèixer el català que tant els molesta.