Aristòtil va definir l’ésser humà com a un animal polític. Som animals polítics i, en la nostra evolució hem après a interessar-nos per allò que els antics van denominar la Res pública (del llatí: la cosa pública), que ha originat la bonica paraula república. He de confessar que a mi m’interessa la política, que és el mateix que dir que m’interessa la cosa pública. Per això m’inquieta sentir que hi hagi gent que es declara apolítica. Joan Fuster ho va dir molt bé en poques paraules: «La política, o la fas o te la fan». I ja fa temps que vam aprendre que els que es declaren apolítics, una de dues, són de dretes o són anarquistes (cap problema amb què ho siguin, afegeixo). Viure la política és un bon signe de ciutadania. Una cosa diferent és que, legítimament, ens mostrem emprenyats amb els polítics que no estan a l’altura, que n’hi ha una bona colla. Però, hauríem d’acceptar que la classe política no és més que un reflex de la societat que tenim. I afirmar que tots són iguals o que són una colla de corruptes no té més valor que les proclames que fan amb el colze damunt de la barra d’un bar amb una copa a la ma.

Des que el Diari de Girona ha tingut la gentilesa d’oferir-me aquest espai, m’he sentit a dir que ja es veu de quin peu calço. Per si en teniu algun dubte avui ho confirmaré: calço un quaranta-quatre. Tot i que m’apassiona la política (voto sempre i conec molts polítics de diferents colors) em veig absolutament incapaç de militar a cap partit perquè no em veig en cor de ser fidel a cap sigla. Seria un mal militant, segur.

I voto depenent de si s’ha de triar alcalde, diputats o senadors. (Per cert, que bo és poder votar posant creuetes a la papereta, com en el Senat). I això no em fa especialment original, només cal recordar aquell temps que la convergentada gironina votava en massa al socialista Quim Nadal.

Per tot plegat, no puc deixar de veure amb simpatia com, fa pocs dies, Odón Elorza (PSE-PSOE) i Cayetana Álvarez de Toledo (PP) hagin trencat la disciplina de vot dels seus respectius partits. És clar que no s’ha de ser un gran analista per a distingir al bo de l’Odón, que ho ha fet en altres ocasions, sempre avisant al grup i que, segurament, pagarà a gust la multa que li deuran imposar, de la pèrfida Cayetana que, com és evident, mai no podrà formar part de cap organització en la qual ella no sigui la number one. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.