Tot i haver dit que fugia de parlar de política, aquesta setmana, talment com ha anat el tema dels pressupostos, se’n parla tant que, com una gran majoria de gent, ens ha portat a fer-ho. La postura adoptada per la CUP, agradarà més o menys, ja era d’esperar, però almenys tenen clar el que volen; mentre que els altres partits han fet uns pactes que no acaben de satisfer. Hi haurà pressupost, sí! però entrat amb calçador, ben a contracor d’alguns. Ara bé! El que ens sembla un xic gruixut és el trist paper que l’hi ha tocat fer al pobre Maragall a l’Ajuntament, havent de contradir, a pesar seu, el que havia dit abans.

A més, avui, altra vegada el TSJC, ha tornat a tombar el recurs, sobre la immersió lingüista, del català a l’escolà. Tornem-hi, que no ha estat res.

Sols faltava que el Barça, amb el nou entrenador, segueix sense trobar el camí dels gols; ara potser es veurà que la culpa no és pas de l’entrenador. En Koeman, ja ho deia.

I ja per acabar, la covid torna a fer de les seves, esperem que no prosperi i l’aturin a temps. No oblidem les vacunes.

Perdoneu, dec tenir mal dia, però, al meu humil parer, veig el panorama un xic negre.

L’altre dia, vaig anar a «caminar» pel mar. L’aigua està freda i per tant no em banyo però si que m’agrada anar per a les roques, passar per llocs poc profunds tot vorejant i observant la seva fauna. Ja no és veuen massa peixos, però si, algunes engaroines, anemones, etc. Un espectacle que quan no bufa el vent i no hi ha onades, tot plegat fa que la transparència marina sigui total. El que no m’esperava gens ni mica és que de cop, aparegués un immens pop a prop de les meves vambes blanques! Està clar que no feia gens de soroll, per tant, la sorpresa de la seva aparició va ser majúscula. El més curiós va ser el què va passar després. Lluny de marxar del meu costat, volia jugar! em donava una de les seves fantàstiques potes com si volgués saludar-me. I així va ser. Finalment se’n va anar. Evidentment no em vaig ni plantejar de pescar-lo. Impossible pensar de menjar-me un ser tan sociable!

No m’he vacunat. No soc cap persona eixelebrada. Podríem dir que soc una «persona normal». Tinc una feina, una família, pago els meus impostos, tinc una certa vida social i intento gaudir del dia a dia i dels meus.

Per què no m’he vacunat? Perquè com totes les vacunes aquestes també tenen efectes secundaris (lesions als endotelis, miocarditis i pericarditis en homes joves...) i ves a saber quins efectes a llarg termini. La majoria de metges ens diuen que ens aporten més beneficis que perjudicis. Potser sí, almenys en determinades franges d’edat, però cada individu hauria de tenir dret a decidir què es vol posar a dins el seu cos sense que per això se’l discrimini.

Existeixen altres científics i metges diversos com Karina Acevedo Whithouse, Peter Doshi, o Peter McCullough entre altres, que fan sentir la seva veu crítica al respecte, però no surten als grans mitjans.

Sembla que els periodistes han oblidat la seva feina, que és recollir, contrastar i donar veu a tots els punts de vista.

A més a més, grans plataformes com Youtube censuren certes opinions científiques com si fossin la inquisició. A ningú li preocupa això?

El passaport covid es va implantar a Europa a principis d’estiu per facilitar la circulació de persones entre països, i en aquesta resolució es deia clarament que no podria servir per res més que per això.

Ara que s’han de ratificar mesures d’aquest tipus, confio que els jutges facin bé la seva feina i garanteixin la igualtat entre les persones i la no discriminació per una qüestió mèdica.

Estem entrant en unes dinàmiques dictatorials, i encara més sabent que el passaport covid ni garanteix la no infecció, ni la transmissió.

Estem permetent, i pitjor encara, promovent, una intrusió flagrant en la nostra intimitat i en la nostra llibertat. De veritat que ningú més veu que aquest no és el camí? Ningú té dubtes?