Informar-se és triar no sols quin tipus d’informació vols sinó qui vols que te l’elabori. El nostre és un diari català, que pertany a Prensa Ibérica Media, encapçalada per Francisco Javier Moll de Miguel, un home denominat «el Midas de la premsa regional espanyola», perquè domina, a més de la nostra, disset capçaleres més –entre les quals Regió 7 nascut a Manresa l’any 1978– i algunes televisions. L’empresa exigeix una informació detallista, contrastada, arrelada a cada lloc i de qualitat, cosa no pas fàcil d’aconseguir. Els lectors amb arrels en determinats territoris ho agraeixen incrementant les compres d’aquests rotatius. Hi ha d’altres grups de premsa de proximitat com Promecal (amb capçaleres a Castella i Lleó), però les preterim per la seva escassa rellevància.

El problema arriba amb els diaris generalistes. (Bandejo, de moment, la premsa digital.) A Catalunya les coses són menys intricades que a la capital de l’Estat. La Vanguardia pertany al grup Godó. Per als catalans, la seva història es la de posicionar-se amb qui mana. A Madrid no ho veuen pas de la mateixa manera. Com deia Fraga, la seva música és igual que la de l’altra premsa catalana, amb notes de contrabaix. És sabut que, durant el procés nacional viscut, ha defensat la tercera via i ha rebut de totes dues bandes.

Amb una posició equidistant dels extrems se situa El Periódico de Catalunya, que el grup Prensa Ibérica adquirí el 2019 comprant el grup Z (que posseïa l’Sport i una desena de diaris regionals). Rere la crisi del 2018 va haver de fer un ERE i deixà d’editar en paper Interviú i Tiempo, dues capçaleres que havien estat d’èxit. El juny del 2020, Moll n’amplià el capital i reorganitzà els càrrecs del diari.

Des de posicionaments catalanistes, El Punt Avui –que unificà capçaleres de El Punt i de l’Avui el juliol del 2011. El rotatiu va fer ungir empresarial quan el periodista Joan Vall Clara (Calonge, 1958), conseller delegat de l’empresa editora d’El Punt Avui i aleshores segon accionista, el 2019 comprà el 75% de les accions de la companyia Hermes Comunicacions SA i Vidal abandonà la màxima responsabilitat del rotatiu, que havia adquirit vuit anys enrere. Compta amb els setmanaris «Presència», «L’Econòmic», «L’Esportiu», «La República», alguns encartats en el diari... Ha fet costat als promotors del procés nacional sense ambages. Passa la crisi de tots els mitjans escrits.

El rotatiu es menja l’espai gironí del jove diari Ara, nascut el 2010, amb un accionariat que va de la Fundació Carulla (Agrolimen) a Ferran Rodés i compta amb alguns periodistes de la casa com ara Antoni Bassas, Antoni Soler, Albert Om... Rodés és vicepresident d’Havas Media, conseller delegat d’Acciona i cofundador i president del Consell Editorial del diari des del 2012; com l’anterior, es podria qualificar d’un diari catalanista, tot i que va jugar un paper ambigu el 2017 quan s’hi prohibí la publicitat de l’1-O.

Per a un català, doncs, triar no és difícil. Pot escollir un diari lligat al territori equidistant d’extrems (els de Prensa Ibérica...), un de generalista en pro de la tercera via (Grup Godó), o un d’arrenglerat amb el catalanisme (Ara) o l’independentisme (El Punt Avui).

A fora de Catalunya les coses són més complicades. El País depèn de Prisa, empresa editorial dominada pel fons d’inversió nord-americà Amber Capital, controlat des del paradís fiscal de les Illes Caiman, per International Media Group, amb seu a un altre paradís com les Seychelles, a mans del xeic qatarià Khalid Thani Abdullah Al-Thani, i per altres fons i magnats multimilionaris. Posseeix els periòdics As, Cinco Días i algunes revistes. En TV compta amb Cuatro, Digital Plus i Canal Plus, mentre que en ràdio, posseeix Cadena Ser, 40 Principales i Cadena Dial entre d’altres, a més de tenir emissores en diversos països de Llatinoamèrica. Darrerement s’han integrat en el capital altres fons d’inversió estrangers (22%), de manera que es fa difícil demanar responsabilitats a la propietat sotmesa canvis constants. Els números se’ls mengen. Per la seva banda, el diari ABC pertany a Vocento, el grup de comunicació multimèdia, amb més d’un segle d’història, format per més de 100 empreses. Neix el setembre del 2001 amb la fusió entre el Grupo Correo i Prensa Española. Posseeix una dotzena de diaris regionals (El Correo, El Diario Vasco, ¡Qué!, Ideal, El Norte de Castilla, Las Provincias…), i canals televisius (Net TV i, abans, Intereconomía). L’accionariat principal pertany a societats (Valjarafe, Onchena, Mezouma...) i a famílies com Luca de Tena, Ybarra, Bergareche, Garcia Paramés, Víctor Urrutia... En un altre espai, l’empresa editora d’El Mundo, com Marca o Expansión, és Unidad Editorial Información General, S.L.U., propietat d’Unidad Editorial S.A. (Unedisa), que el 2007 es fusionà amb el Grup Recoletos, participada majoritàriament (96%) pel grup RCS MediaGroup (Rizzoli), el qual controla el diari italià de major tirada, Il Corriere della Sera i marca directrius. Estan a la seva òrbita Radio Marca i Libertad Digital (Jiménez Losantos), i, en TV, Veo7. En un altre àm bit, La Razón és propietat del Grup Planeta (més d’un 40% d’Atresmedia, a més d’Onda Cero y Europa FM). El 2017 sortí a llum pública que, en el període 2010-15, acaparà el 60% de la despesa realitzada per l’empresa pública Metro de Madrid en publicitat (més d’un milió d’euros). Finalment, cal recordar que Prensa Ibérica inaugurà aquesta tardor a Madrid El Periódico de España.

Per acabar-nos de situar, cal fer-ho en el panorama audiovisual. Enllà de les televisions estatals, autonòmiques, més o menys oficials, comarcals, locals i específiques (exemple, Aprender Inglés TV, del grup Mundo), cal saber que  Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación, S. A. (presidida per J. Crehueras, home de Planeta), a banda d’altres empreses (com A3Media Radio, A3Media Publicidad...), controla aquestes cadenes de televisió: A3TV, La Sexta, Neox, Nova, Mega, Atres Servicios, Atres Player. I aquestes emissores de Ràdio: Onda Cero, Europa FM, Melodia FM... Entre els seus accionistes majoritaris, un 41,7% pertany a Planeta-De Agostini, entorn del 19% a RTC Group (productora europea que pertany al conglomerat Bertelsmans, amb 47 cadenes de TV i 32 emissores de ràdio en 10 països), entre un 4 i un 6% a Imagina Media Audiovisual (un hòlding que integra Globomedia i Mediapro, de Jaume Roures)... Altrament, Mediaset España Comunicación controla Telecinco, Cuatro, Factoría de ficción, Boing, Divinity, Energy, Be Mad TV, a més de Telecinco HD i Cuatro HD... (un 22% del Canal+ i un 75% d’Endemol). Els accionistes majoritaris són Silvio Berlusconi amb entorn del 41,6 % o més (a través de Mediaset Investimenti), el grup PRISA (entorn d’un 17%), el fons d’Inversió americà Tweedy Browne (un 4%)... Val a dir que Mediaset, juntament amb Goldman Sachs i John de Mol, és propietària de la productora televisiva Endemol, amb seu a Amsterdam i joint ventures en 23 països d’arreu del món. Jordi Bosch, ex-director i col·laborador d’aquest diari –en algun «bulevard» dominical ens en podria parlar millor que un servidor–, presideix Endemol Shine Iberia des del 2015, un grup líder en producció televisiva d’àmbit estatal, conformat, entre d’altres, per Endemol Portugal, Shine Iberia, Zeppelin TV i dues empreses catalanes fagocitades: Gestmusic (dels components de la Trinca, actual productora de «Ahora caigo», «Operación Triunfo» o «Tu cara me suena») i Diagonal TV.

Ara, segons quin diari comprin o quin canal posin, ja saben qui alimenten i de què es nodreixen.