L’any 1990 es va estrenar la pel·lícula Poli de guarderia del director Ivan Reitman, un film prou divertit amb el protagonisme d’un Arnold Schwarzzenegger que ja havia deixat enrere Conan i ara es posava en la pell d’un detectiu amb la missió d’enxampar un perillós narcotraficant s’havia de camuflar en una guarderia fent d’improvisat mestre de la mainada. La veritat és que m’ha fet pensar en aquesta pel·lícula la fotografia publicada fa uns dies en aquest diari on es veia un grup de policies municipals davant la porta d’entrada de l’ajuntament de Girona camuflats sota una mena de disfressa simulant els treballadors de l’empresa de neteja «Girona +Neta». Aital performance tenia la seva explicació ja que amb aquella acció intentaven posar l’accent en les seves reivindicacions laborals però molt especialment amb unes recents ordres de serveis segons les quals se’ls obligava vigilar l’observança de la normativa de recollida d’escombraries especialment actituds incíviques d’alguns veïns que soler deixar la brossa de qualsevol manera. Segons asseguren, aquest nou servei obliga destinar 19 efectius per tal de cobrir aquesta vigilància als barris de la ciutat que, òbviament, cal fer amb policies vestits de paisà, és a dir, «camuflats», per tal d’enxampar in fraganti els infractors. Un servei que ara es veurà incrementat amb la vigilància als bars i restaurants per tal d’assegurar que compleixen amb les noves mesures covid-19 demanant el corresponent «passaport».

Naturalment, la protesta policial, més enllà de l’efecte visual pretenia traslladar a l’opinió pública un malestar creixent pel fet que l’ajuntament de Girona no hagi incrementat encara la plantilla equiparant-la als paràmetres que recomana la Federació de Municipis. Efectivament, aquesta associació municipalista recomana una ràtio de 1,80 policies per cada 1.000 habitants mentre que a la Unió Europea és de 2,1. A la ciutat de Girona, aquest percentatge actualment es troba en 1,23 agents, tot i que pot incrementar-se quan s’hagin incorporat els policies que han de fer el curs a Mollet però això ja serà a finals de l’any vinent. Amb tot, però, la ciutat encara estaria per sota dels mínims recomanables.

Aquesta realitat fa que la policia no pugui arribar a tots els serveis que requereix una correcta vigilància del compliment de les normatives municipals, la qual cosa es posa de manifest en el transcurs de les reunions de les associacions de veïns on un dels temes recurrents és justament la reclamació d’una major presència policial. Penso que es pot afirmar que Girona és una ciutat segura però és evident que en la qüestió de la seguretat hi incideix directament la variant de la «sensació» que cada persona pot tenir i, en aquest sentit, no hi ha dubte que hi ajuda una bona il·luminació, els carrers i places ben nets i endreçats i, per descomptat, un patrullatge constant dels agents ja sigui a peu com a policies de barri o motoritzats.

Recentment, l’Ajuntament va decidir renovar l’equipament de la policia amb l’adquisició de motocicletes i vehicles, una inversió que ja tocava fer atès el seu estat de conservació i antiguitat. Ara convindria elaborar un pla de futur que passés per un increment de plantilla per tal d’adequar-la als paràmetres del nostre entorn. Probablement algunes tasques relacionades amb les ordenances es podrien resoldre amb la contractació de nous agents cívics, però serà amb l’ampliació del cos policial que es podrà donar resposta a les demandes que, més enllà del covid-19, apareixen arreu ja sigui al sector Est, l’Eixample, el Pont Major o Santa Eugènia i Can Gibert del Pla. En l’acte d’inauguració de la placeta dedicada a Jaume Curbet l’alcaldessa Marta Madrenas va dir que les idees de l’exregidor en defensa d’una policia democràtica estan vigents avui arreu del món. Més enllà de la placa, però, consolidar a Girona un servei suficient i eficient seria al capdavall el millor homenatge.