Sí, Maria Sánchez, sí. A mi també em venen al cap com vostè els abusos horrorosos que han arribat a fer, i que fan encara, és clar, als animals, tant d’aquí com d’allà i com de més enllà.

Que fàcil que és martiritzar fins a la mort a un indefens animal. Perquè, si no en fos, d’indefens, ja s’hi mirarien més.

Maleïdes gàbies, de la forma que siguin. Des de dins la gàbia veuen quelcom o no? Materials punxants, sers emmascarats que els magregen sense demanar permís... Tremolen? Els ulls tancats, uns «ais» soferts; l’agressió no s’acaba mai. Volen resultats. I, a l’acabament, sers freds, deformats, apilonats...

Sí, Maria, potser jo esperava la seva carta per dir-hi la meva. M’he buidat i he quedat més plena. Per això, aquestes cartes ajuden moltíssim. Després d’haver pogut dir el teu profund sentiment d’amor, de justícia, de compassió i, sobretot, de denúncia.