No és fàcil no fer mai res bé, que tot sigui sempre un desastre. El que aconsegueix el governet a Catalunya té mèrit. Fins i tot la gent més incapaç, la més analfabeta, la més idiota, alguna vegada, per atzar, du a terme alguna cosa sense error. El tipus més imbècil del món, un dia fa bé alguna cosa, sense voler. D'aquí, que això del governet sigui digne d'elogi. L'últim ha sigut col·lapsar la web de Salut en llançar la gent a fer-se el passaport Covid amb un sol dia de marge, però abans va fer el mateix amb la web dels farmacèutics en pretendre regalar una mascareta a cada català, i anteriorment igual, amb les ajudes als autònoms. Algun dia han presentat un decret sense signatura ni data, de manera que el jutjat ha hagut de tirar-lo enrere. Es perd el compte de les burrades. Ha de ser molt difícil equivocar-se sempre, ho dic amb sincera admiració.

Si qualsevol, en la seva feina, es proposa fer-ho tot malament, fracassarà. Per més que s’hi faci, algun cop alguna cosa sortirà bé. No al governet, això mai. A Catalunya hem reunit els majors experts de la cagada, autèntics professionals del fracàs, gent que ja va néixer amb el do de no fer res bé en sa punyetera vida. Per descomptat, no n'hi ha prou de néixer amb aquest do, cal treball constant per a millorar-lo, que un es despista un moment i l’encerta.

Després hi ha el mèrit d'ajuntar en un governet els majors inútils, per sort el llacet groc que llueixen facilita la tria i evita que s’hi coli algú lleument capacitat. Això permet albirar com seria una republiqueta al càrrec d’aquesta tropa. Estaríem arruïnats -més encara, vull dir- malalts, famolencs, sense sostre on acollir-nos i tremolant de fred (això ara, a l'estiu ens rostiríem de calor). Però, i el que riuríem? Moriríem en poc temps, però moriríem rient, que és una bona forma morir.

A casa, quan veiem per la tele un conseller anunciant pomposament una nova mesura, apostem sobre quan sortirà malament. No si sortirà malament, això ho sabem tots a la meva família, fins i tot el gat, sinó quan. Quins riures. El millor és quan surten després a disculpar-se sense disculpar-se, simulant que està tot sota control. I aguantant-se el riure, amb semblant seriós. Com els grans pallassos. Que en són de bons, els refotuts.