Si ens hem de refiar d’Instagram i el mirall deformat de la realitat que es penja a la xarxa, mig Catalunya va plantar l’arbre de Nadal el cap de setmana passat, abans que arribés desembre, com si ens hagués vingut a tots una pressa irrefrenable, com si una veueta ens digués: «corre, que no tens res a punt per Nadal!».

Fa dies que les amistats em diuen que faig tard a les jogueteries i a la televisió ja es pronostica que hi hauria desabastiment a les botigues. Per no parlar dels supermercats, on torrons, neules i panettones van avançar-se als panellets o dels telefilms de diumenge a la tarda, que fa setmanes que són plens de neu i Pares Noels.

Novembre no és un gran mes, els dies es fan petits i tiren a grisos, però què se n’ha fet? Era un mes de transició i ens l’hem carregat, no tenim espera.

Encara no havíem celebrat Tot Sants que ja parlàvem del tió i de reis. No de passar els dies en família, de comprar. Maleït Black Friday, que ja no sembla l’inici de la campanya de Nadal sinó el final de la contrarellotge consumista, una cursa per gastar diners i engolir temps.

Quan érem petits el pessebre no entrava a casa fins al pont de la Puríssima. Ara abans de la Immaculada ja estem saturats de les llums i els anuncis de perfum.