Sense cap voluntat d’emular al gran Ramon Iglesias i el seu enyorat Dietari, aquesta mitja setmana m’he fixat en cinc cosetes que potser cadascuna no dona per un article però que creia oportú comentar encara que sigui de passada.

El Nadal i la recuperació econòmica

Llegint la revista Gidona, veig com els principals municipis de la demarcació anuncien les activitats que han organitzat per Nadal amb una clara vocació d’atraure visitants a la seva ciutat. Tot junts en una mateixa revista embafa una mica però la intenció és bona. Els diferents pobles i ciutats han de començar a veure les festes nadalenques com a una oportunitat per atraure turisme i dinamitzar l’economia. Més d’un mes amb molts festius pel mig i moltes ganes de festa i de comprar, en el que la gent es desplaça per viure un «cert esperit de Nadal» allà on millor el proposin. Està bé que cada cop hi hagi propostes més atractives.

Els clàssics de la cuina figuerenca

Dilluns, un amant de la cuina de temporada explicava que cada cop és més difícil trobar cuina de temporada a Barcelona i sobretot, els plats més característics de la tardor. Certament la majoria de ciutats han perdut els restaurants clàssics i costa trobar restaurants de qualitat amb més de vint anys de vida. Per això té tant de valor el que passa a Figueres, que ha sabut mantenir els seus restaurants clàssic en plena forma i amb una clientela fidel. L’Hotel Duran i Can Jeroni amb més de cent anys a l’esquena o el Motel que acaba de celebrar el 60è aniversari. Poder gaudir d’aquest pòsit de cuina tradicional i moderna, de temporada i amb un servei de qualitat, és un luxe per una ciutat que comença a posar-ho en valor. Les rutes enogastronòmiques que parteixen d’aquests clàssics de la gastronomia i acaben a les noves propostes gastronòmiques tot amb vins de l’Empordà en són la mostra més evident. Un tresor poder gaudir d’aquest patrimoni que s’ha perdut a la majoria del país. I que lamentarem d’aquí a uns anys.

Productes turístics

Som una destinació turística amb una recursos turístics de primera magnitud però que ens costa molt fer bons productes turístics. Em fixo molt en l’oferta pública i privada dels municipis turístics. No hi ha idees realistes i no hi ha capacitat per generar productes que puguin ser oferts al llarg de la temporada amb una clientela estable. Som els millors fent festivalets i coses efímeres, som molt mediocres ofertant productes turístics permanents i oferint una oferta estructural que vagi més enllà dels grans recursos naturals, paisatgístics, culturals, patrimonials i gastronòmics que tenim. Sembla mentida que a dia d’avui hi hagi molt poca oferta estable al llarg de l’any a ciutats eminentment turístiques més enllà de la típica visita guiada. Aquest és un repte de primer nivell que ningú sembla veure.

Alexia Putellas

Vaig veure el discurs de la flamant pilota d’or Alexia Putellas. No negaré que com a culé em vaig emocionar. I més quan els altres guanyadors de la nit, Messi i Pedri també havien obtingut el reconeixement de la temporada passada quan encara jugaven al Barça. Veient els tres guanyadors semblava irreal el mal moment que està passant el club que enguany celebra 122 anys d’història. La pilota d’or per Putellas és un missatge molt potent per les nenes que volen practicar el futbol i sens dubte augmentarà l’afició a l’esport femení. Però per la marca Barça el valor del reconeixement a la seva millor jugadora és impagable. L’aposta decidida pel futbol femení té premi i reforça molt a la marca global Barça. Fins i tot en els pitjors moments, la imatge dels Barça es revaloritza. L’esperit del més que un club continua inalterable.

Decret de renovables

Ahir es va aprovar el nou decret de renovables del Govern, gràcies al suport dels comuns. Sóc molt crític en com es volen implantar l’energia eòlica a Catalunya i en l’aposta pel model de megapolígons en entorns naturals i fets per les multinacionals energètiques. De fet, el nou decret diu que la implantació implicarà al territori al decidir la ubicació dels aerogeneradors, que serà més democràtic i participatiu. Dubto molt que sigui així i res no em faria més feliç que equivocar-me. Ens hi juguem molt en com fem la implantació de les energies renovables. Tots. I la fiscalització del territori és imprescindible. Per què no ens enganyem serà molt difícil tirar endavant aquests projectes amb la majoria d’ajuntaments i població en contra, com està passant ara. Per molt que es miri des de Barcelona. A alguns pobles, els hi va la vida.