Ahir la ràdio gironina estava de festa: el programa que edita el Bisbat de Girona celebrava els seus 70 anys en antena, el que el converteix en el més longeu de les comarques gironines i possiblement de la ràdio catalana. Lluny queda aquell 1 de desembre de 1951 quan un grup de joves de l’Acció Catòlica presentaven per primer cop a Radio España de Gerona (després dita Ràdio Girona) el Resurrexit. El director era el periodista Narcís Jordi Aragó. La revista diocesana Vida Catòlica, pocs dies després, el 24 de desembre, i en un llenguatge de l’època el definia d’aquesta manera: «En conjunto, las emisiones religiosas que se han radiado buscan el contraste de secciones y de asuntos, con el fin de hacer agradable la sintonía, y nuestro criterio es que el propósito queda logrado. Un buen equipo de locutores contribuyen a que la emisión sea grata al oyente, por su competencia y conocimiento exacto de su cometido. Finalmente va orlada toda ella, de entradas y motivos de la más selecta música, lo que hace en conjunto sea una sección interesantísima y correcta».
El gran èxit del programa fou presentar temes cristians de forma teatralitzada. Per aconseguir-ho, es comptà amb el quadre escènic de l’escola La Salle que dirigia Josep Capella. El programa, com ara, tenia una durada de 30 minuts. En una societat on la televisió encara no existia, l’audició estava assegurada. Cal pensar que per aquella època a la ciutat de Girona només existia com a emissora local Radio España de Gerona.
Des d’aleshores ha passat per diferents noms: Mañana Domingo (1967-1976), Diumenge és festa (1976-1989) i Església Viva (Des del 1989). A part de Narcís Jordi Aragó, n’han estat directors: Joan Ribas, Mn. Pere Madrenys, Mn. Josep Teixidor, Mn. Martí Alabau, Mn. Adreu Soler Soley, Mn. Josep Maria Pont, Lluís Hostench i un servidor (des del maig de 1991). Entre les veus femenines que sovint col·laboraven hi destacaven les de Francina Boris i Maria Jesús Medina.
El programa s’editava als estudis de Ràdio Girona i es distribuïa també a altres emissores importants de les comarques com La Voz de la Costa Brava a Palamós (des del 1957), Ràdio Olot (1960) o Ràdio Popular de Figueres (1962).
A finals de la dècada de 1980 s’amplià a més emissores de ràdio. Va ser aleshores quan el Bisbat de Girona decidí crear uns estudis propis, situats avui a l’Oficina de Comunicació d’aquesta institució, a la plaça del Vi. Actualment en són una vintena emissores de la diòcesi de Girona i fins i tot, quatre de fora d’ella que l’emeten. Són emissores municipals i una de comercial com la Cadena COPE de Girona.
És interessant comprovar que les ràdios municipals que el passen ho fan independentment del color polític que regeix l’ajuntament. Recordo que un càrrec d’una emissora em va dir que el regidor municipal responsable de la ràdio volia treure el programa. Quan aquest el convidà a escoltar-lo, el va trucar dient-li: «Tranquil, segueix-lo passant. No adoctrina». Potser aquest és el secret de que segueixi tants d’anys en antena i per tantes emissores. La nostra missió seguirà que pugui ser escoltat també per aquelles persones que potser no trepitgen l’església però que no els fa gratera escoltar temes cristians.
L’any 1993 va rebre el Premio Bravo, en l’apartat de ràdio, que atorga la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social de la Conferència Episcopal Espanyola. La comissió donà aquesta distinció com «un clar intent d’actualitzar i presentar de manera atractiva la vida de l’Església».
Felicitem-nos tots plegats.
