El primer record que tinc de les hortes del Güell i de Santa Eugènia són de jove quan havia de fer dues interminables voltes corrent per l’exterior del col·legi Maristes. Va ser el meu primer contacte amb aquesta zona natural que, amb el temps, ha anat creixent. Hi havia una zona on podies fer drecera, trepitjar el terra d’uns quants horts i, d’aquesta manera, estalviar-te força metres i reenganxar-te posteriorment al grup. Només havies d’intentar que no et veiessin ni el propietari de l’hort, ni en Castellanos o en Porras, els professors de la llavors anomenada assignatura de gimnàs. Ara, una part d’aquests terrenys per on passàvem corrents els alumnes dels Maristes estan ocupats per un establiment de menjar ràpid, un parell de supermercats, una botiga de decoració i una residència per a gent gran. Però darrere de tot hi ha un gran espai natural amb horts i camins que condueixen fins al riu Ter que estic convençut que són absolutament desconeguts per a molts ciutadans. L’Ajuntament de Girona ha anunciat una inversió de diners provinents d’Europa per a transformar aquesta zona i convertir-la fins i tot en un espai turístic. Una decisió més que encertada i que m’agradaria que servís per a que molts gironins i gironines descobrissin aquest entorn tan ric i natural.
