Girona vol inaugurar el Museu d’Art Contemporani l’any 2026. Un objectiu, conegut aquesta setmana a través d’una resposta parlamentària de la consellera de la Cultura Natàlia Garriga, que també és l’anunci d’una oportunitat perduda. Les obres de Miró, Picasso, Tàpies o Dalí de la col·lecció Santos Torroella podrien haver estat una bona «excusa» per «inventar» un nou reclam turístic per a la ciutat que no estigués, justament, davant les escales de la Catedral. A tres passes de Sant Feliu, a dues del Call Jueu i a cinc dels ponts i les cases de l’Onyar. El Barril Vell és impressionant i continuarà rebent molts turistes, hi hagi o no un Museu d’Art Contemporani a la Casa Pastors. Uns visitants que, en bona part dels casos, continuaran sense travessar el riu ni endinsar-se més enllà de la Girona de postal.

Era el moment de la mirada llarga i de ser atrevits. Els problemes i endarreriments que han anat apareixent en les obres de reforma de l’antiga seu de l’Audiència, que ha d’acollir el futur museu just al davant de la Catedral, han obert bones finestres d’oportunitats per pensar en una nova ubicació. A l’estiu, el grup municipal del PSC va proposar instal·lar el museu en el Garatge Forné del carrer Barcelona. Una opció que, d’entrada, té el problema que aquest edifici és de propietat privada; i, potser encara més greu, també té un segon problema: que és una proposta poc atrevida.

Canvien el Barri Vell per l’Eixample. Molt bé. Però perquè no anar més enllà? I aprofitar els quadres de Miró i Picasso per obrir el Museu d’Art Contemporani en alguna altra part de la ciutat que, a diferència del Barri Vell i de l’Eixample, els turistes i visitants ocasionals no solen trepitjar gairebé mai. Aquesta setmana, el catedràtic de la UdG i reconegut expert en turisme, José Antonio Donaire, apuntava l’opció d’obrir el futur equipament cultural a «Taialà, al costat del Celler i d’una futura residència d’estudiants». Una aposta transformadora per aquell barri com, de la mateixa, també tindria aquest punt d’atreviment si s’optés per instal·lar el Museu d’Art Contemporani a Sant Narcís, al Pont Major, a Santa Eugènia, en alguna part de la nova entrada Sud de la ciutat o, per què no?, carrer del Carme avall en direcció a un sector Est a on ni visitants, ni gironins, semblen tenir mai cap motiu per anar-hi.