Que consti per a coneixença de joves desinformats i per a madurs desmemoriats que el dia sis de desembre de mil nou-cents setanta vuit a Girona i les seves comarques es va viure una jornada de referèndum amb gran entusiasme. Ho puc assegurar perquè jo hi era. Que consti que un 90,4% de les gironines i gironins que van acudir massivament a votar van votar sí. La participació va ser altíssima a la demarcació de Girona (72,3 %).
Que consti que per redactar aquella Constitució van haver de seure i posar-se d’acord persones que havien estat enfrontades en una guerra, lluitadors contra el règim franquista i franquistes de pro, com el comunista exiliat a Rússia Santiago Carrillo o el ministre franquista Manuel Fraga Iribarne. Que consti que molts diputats d’AP (actual PP) hi van fer campanya en contra, inclòs un jovenet J.M. Aznar. Que consti que tot aquell procés conegut com a la Trancisió va ser pilotat per un paio, que havia sigut falangista i no tenia gaire ideologia que es deia Adolfo Suárez que feia coses tals com legalitzar el Partit Comunista per sorpresa un dijous sant, fer tornar al president Tarradellas i muntar una Generalitat provisional, negociar el retorn de Carrillo o, per exemple, ordenar al director de Ràdio Nacional que obrís en poques setmanes una emissora que parlés català (Sí, així va néixer Ràdio4, nois i noies).
Que consti que, si ha d’anar per mi, ja podem enviar al Borbó a l’atur ara mateix i proclamar la República, però que la monarquia parlamentària no és cap designi franquista sinó un consens, refrendat per una aclaparadora majoria, els catalans entre els més entusiastes.
Que consti que aquella constitució defineix de Catalunya com a nacionalitat i atorga un elevadíssim nivell d’autogovern mitjançant un Estatut.
Que consti que això de Règim del 78 com a expressió despectiva és un invent de fa pocs mesos. Que consti que els nord-americans es farien un fart de riure sentint els que diuen que la major part dels ciutadans no tenen edat per haver votat la Constitució.
Que consti que aquell dia a la ciutat de Girona només va néixer una criatura. Es diu Maria del Mar C. C. i va servir de model a l’escultor Francisco López per a l’estàtua encarregada per en Quim Nadal i que podeu veure al generós espai de la plaça... la plaça que l’alcaldessa de Girona ha fet rebatejar com Plaça U d’octubre. Que consti. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
