Els mitjans de comunicació ens informen diàriament, recollint els compromisos adquirits pels governs en les cimeres sobre el canvi climàtic, de què la Transició Energètica és el pas més evident i necessari per abordar l’emergència climàtica. Tots els governs (locals i centrals) tenen el compromís de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% l’any 2030 i arribar a la neutralitat d’emissions de carboni l’any 2050. L’objectiu és la descarbonització del sistema energètic i avançar cap a un model basat en energies renovables. Un canvi de paradigma que va més enllà de la substitució d’unes energies per altres. Fa pocs dies l’alcaldessa, en una roda de premsa, ens informava que Girona optava als fons Next Generation (NGEU) amb un projecte valorat en 4,2 milions d’euros. No puc debatre, per manca d’espai, el projecte presentat, però, modestament, no em sembla pas que s’ajusti i a les necessitades de la ciutat, ni a la finalitat d’aquest Fonts. El Fonts europeus NGEU tenen per objecte contribuir a reparar els efectes econòmics, socials i sanitaris de la pandèmia de la COVID-19 i alhora impulsar la transició ecològica i digital. Els Fons han de servir per finançar despeses no recurrents, inversions i reformes, que comportin un canvi estructural i tinguin un impacte durador: en capital fix (per exemple, infraestructures i edificis però també intangibles com R+D); en capital humà (per exemple, educació, formació i capacitació) i en capital ambiental (per exemple, mitigació i adaptació al canvi climàtic). Una oportunitat per plantejar una estratègia important, singular, com és la de caminar cap a la sobirania energètica a través del subministrament d’energia 100% renovable, democratitzant el seu accés i recuperant la seva gestió com a servei públic. Diversos són els camins per contribuir des dels ens locals a reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, un d’ells és l’electrificació basada en energies alternatives netes i, fer-ho, a partir d’apropar els béns als punts de consum i facilitar la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Girona té un patrimoni històric industrial i cultural molt singular i d’extraordinari interès des de la perspectiva de l’actual transició energètica: La Central del Molí (al carrer Santa Clara) i el salt d’aigua i el seu sistema de turbines de l’antiga fàbrica Marfà propietat de l’ajuntament des de final dels anys norantes (en un edifici annex a l’Espai Marfà hi ha les antigues instal·lacions hidroelèctriques). Ambdues instal·lacions ubicades sobre la sèquia Monar. És ben conegut que el 24 de juliol del 1886 a Girona es va inaugurar l’enllumenat elèctric dels carrers per substituir l’enllumenat de gas que hi havia fins aleshores, convertint-se en la primera ciutat de l’Estat espanyol a fer una instal·lació global d’enllumenat elèctric als carrers amb la col·locació de làmpades d’incandescència nodrides per corrent altern. Joaquim Nadal Farreras (historiador i exalcalde de Girona) en l’article «La contribució gironina al desenvolupament de la Indústria elèctrica catalana» (Revista de Girona, 1976), conclou: «uns anys que en principi hom suposava enormement grisos i amorfes per a la societat gironina veieren unes transformacions prou importants i experimentaren unes iniciatives que de la ma de gironins homes i empreses –s’introduïren per primera vegada a Catalunya i a tot l’Estat espanyol. L’important fou que la ciutat la decisió de plantejar l’enllumenat elèctric com un benefici conjunt per a tota la ciutat fou un encert, i que finalment ningú no pot negar el paper de capdavantera a la ciutat de Girona en el terreny de la indústria elèctrica». La Central del Molí ha funcionat des de 1886 a 2017 amb tres períodes d’aturada (entre 1973 i 198; entre 2007 i 2013 i, ara, des dels 2017 que esperem que sigui també una aturada temporal), essent la central hidroelèctrica municipal en funcionament més antiga d’Europa. Una obra industrial, un bé del comú, amb cent trenta-cinc anys de vida útil, transferida de generació en generació. És clar que una central més que l’altra necessita reformes i una modernització important. Construcció de noves instal·lacions i l’aplicació dels nous avenços tecnològics d’alta eficiència. Uns projectes que podrien ser encarregats als estudis o centres de recerca d’enginyeria i d’economia de la Universitat de Girona (R+D) formalitzant un programa d’intercanvi acadèmic i de cooperació al desenvolupament local. Projectes destinats a subministrar electricitat a l’enllumenat públic i als equipaments públics. Sense ànims de ser exhaustiva entre els molts avantatges de la recuperació d’ambdues microcentrals, apuntem: 1) econòmiques: generació d’ocupació directa durant la construcció i operació de les instal·lacions; generació d’ocupació indirecta, derivada de la demanda de béns d’altres tipus que generen aquestes activitats; eliminació de les pèrdues al sistema de la producció neta d’electricitat (eficiència energètica i econòmica); els guanys en el temps (estalvi en compra d’electricitat i guanys per venda), permetria fer inversions en la millora i eficiència de l’enllumenat públic dels barris; 2) ecològiques: com que no hi emissió de gasos amb efecte hivernacle és contribuiria a mitigar l’impacte del canvi climàtic; aquestes centrals no generen residus contaminants ni a l’aire ni a l’aigua; l’impacte mediambiental a la flora i a la fauna en estar situades al costat de la sèquia és limitat; les obres civils són de poca magnitud i no tindrien cap impacte en el territori; a més, com s’ha fet sempre, es pot seguir regant les hortes de Sant Eugènia i millorant la làmina d’aigua i la qualitat que circula pel riu Onyar; 3) socials: els estalvis en compra d’energia i guanys de venda podria servir per fer operacions d’ajuda a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial; 4) La generació d’energia implicaria la reducció del grau de dependència del sector energètic exterior i reforçaria la seguretat del subministrament en part de la ciutat; 5) Finalment, i segons la capacitat productiva, es podria estudiar com subministrar llum a les llars situades al voltant de les instal·lacions (avui, malauradament, molt acotat segons la legislació vigent) i crear futures comunitats energètiques locals. La recuperació d’ambdues centrals elèctriques és una aposta productiva i ecològica alhora i evidencià que lluny de ser una font d’energia del passat, les velles instal·lacions són una aposta de futur. Síria realment molt plaent que el Ple de la corporació, com va fer el Ple de la corporació del segle XIX, apostes per una ciutat del futur descarbonitzada. Poses en pràctica encertadament el desenvolupament sostenible, entès com aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures per satisfer les seves. Un projecte per empoderar a la ciutadania perquè participi activament en la Transició Energètica, tot reconeixent i valorant socialment i política el nostre patrimoni històric industrial.