La Warner Bross va crear l’any 1949 uns dibuixos animats protagonitzats pel «Coyote» un coiot trapella, i un altre animal estrafolari i fictici conegut com a Correcamins que la seva única acció era la d’escapolir-se a gran velocitat pel desert d’Arizona. Les escenes d’aquests curtmetratges de la Warner sempre consistien en com el Coiot maquinava estratagemes inversemblants per intentar caçar, sense cap mena d’èxit, el Correcamins. Al contrari. Era el propi Coyote que es convertia en víctima dels seus propis plans mentre els seu company d’escena corria desert avall.

Sense cap mena de dubte, els avenços tecnològics dels últims anys, accelerant-se a una velocitat pròpia del personatge fictici, fa que les respostes legislatives i socials que se’ls ha de donar acabin fent el paper del coiot i un intueix és que existeix –també en aquest àmbit– un món de dues velocitats.

La visió regulatòria sobre els deu reptes tecnològics, socials i polítics és del que tracta l’últim llibre publicat recentment per Ignasi Belda i Roger Muntañola. Un llibre on s’analitzen les qüestions que poden semblar, aparentment, del futur però que són del present més radical. Un interessant exercici per conèixer les realitats tecnològiques, de coneixement que esdevindran claus en el nostre dia a dia més immediat i com la nostra societat pot donar-hi resposta.

El món del metavers, de la computació quàntica, la intel·ligència artificial, de criptomonedes, de la biomedicina amb resultats espectaculars, de la mobilitat intel·ligent, etc. contraposa amb el món dels procediments feixucs de les administracions, carregats de finestretes i departaments interdepartamentats, d’instàncies, comissions, subcomissions i tramitacions legislatives que s’allarguen en el temps i que, quan finalment, després de dos anys de debats, s’arriba a l’aprovació definitiva, ja han quedat obsolets o bé, la pròpia administració no està preparada per implementar.

Els llenguatges sovint són diferents. Els marcs mentals no corresponen a aquestes realitats, sense adonar-nos-en que el món que ve serà totalment diferent; hi haurà noves professions i les professions tradicionals que ara tothom coneix, hauran d’incorporar coneixements i habilitats d’àmbit tecnològic que ara es consideren residuals. I hi haurà nous conflictes ètics que es podran plantejar davant tant revolució tecnològica que els professionals, els governs i la societat en general haurà d’estar preparada per afrontar. L’humanisme també és important tenir-lo en compte en aquesta revolució.

I no només això, sinó que determinats debats socials o polítics ja no es poden concebre en el debat local o estatal sinó que sobrepassa aquest àmbit, assumint que els reptes cada vegada més son globals. Exemples clars els estem vivint amb els efectes de la pandèmia de la Covid i també amb la recent COP26 de Glasgow.

La pregunta constant és si en els àmbits formatius, polítics, empresarials i socials estem enfocats en aquesta direcció. La certesa és que el Correcamins tecnològic és imparable.