Com a gironí, de tota la vida –i ja tinc bon nombre d’anys– tot allò que fa referència a la nostra estimada ciutat, més encara si, d’allò que es tracta, per petit que sigui, és positiu, em fa sentir el goig de la meva pertinença ciutadana.
Fa pocs dies va sortir la notícia que aquest darrer dimarts de novembre, a la Nit de Revistes i Premsa Catalana, es va fer un reconeixement a aquest Diari de Girona per la seva cobertura territorial, i pel contingut d’alguns dels seus articles.
Com assidu participant de la secció de Cartes al Director, des de fa un munt d’anys, cosa que els agraeixo, no puc per menys que felicitar-los, per l’esmentat reconeixement.
Aquests diari, com tots, pel que fa al seu contingut i el «color» d’alguns dels articles, pot agradar més o menys, és molt difícil que la manera de pensar i de veure les notícies, sigui del gust de tothom. Consegüentment, hi ha qui estarà d’acord amb el reconeixement i altres que no, s’ha d’admetre esportivament; però aquesta lloa, de la qual ha estat objecte el nostre diari local més antic –independentment dels que foren els seus llunyans orígens– tan sols sigui per portar el nom de la ciutat ens ha de fer sentir una sana satisfacció.
És el meu parer!
