Els tribunals apliquen les lleis. Els jutges estan obligats a resoldre els temes i problemes que se’ls sotmet a consideració en el marc legal establert pel legislador. Les normes i les lleis solen, encara que no sempre, anar a remolc de l’evolució i les necessitats de la societat. Legisladors i tribunals tenen el deure cívic i ètic de buscar la màxima justícia, uns fent lleis i els jutges i tribunals aplicant les mateixes i dictant sentències. Però no podem confondre el dret amb la justícia. Acudint a una definició antiga del que es pot entendre com a justícia, segons un famós jurista romà, seria no fer mal a ningú, donar a cadascú el que és seu, o li correspon, i viure honestament. No obstant a la societat diàriament tenim notícies i coneixem situacions i circumstàncies que posen en qüestió tant la deficiència de determinades lleis, com la llunyania de la justícia respecte als tribunals.

Vivim en societat i necessàriament ens hem de dotar d’un marc de convivència que inclouen normes i lleis que han de facilitar la vida en comú, tot garantint els drets de tothom, sense discriminació i amb equitat. Però la gent es pregunta, com és que qui té molts diners té els «millors» advocats i, habitualment, solen sortir-se’n millor que qui no té recursos. És lícit pensar que els poderosos solen influir o condicionar tribunals i jutges? Quan, penalment, es deixen lliures personatges que han comès greus delictes contra la salut pública, per temes relatius a simples formalitats legals, a on queda la justícia? Quan per disposició legal, pel simple transcurs dels temps, s’esborra la responsabilitat penal de crims comesos, on és la justícia? I per altra banda cal posar en qüestió tota la burocràcia que envolta la pràctica dels tribunals anomenats de «justícia», que massa sovint posen obstacles i dificultats per evitar que el necessitat s’acosti al tribunal i que el jutge conegui la veritat.

Des del poder, i amb l’empara de la burocràcia, es sol viure al marge dels problemes reals de la gent, dels que cada dia han de treballar i contribuir per mantenir les grans estructures socials, administracions i institucions. Es poden fer lleis, es poden constituir tribunals, poden incrementar-se els jutges, però un món on la justícia estigui presonera de la burocràcia i de les formalitats, o simplement estigui foragitada, serà una societat injusta i absolutament insolidària, on els poderosos poden sentir-se segurs i emparats, mentre la gent humil i de bon cor haurà de continuar treballant per un canvi que és imprescindible. La justícia ha d’imperar i jutges i tribunals han de servir la justícia. Si no és així, sobren. I avui, dia de la Constitució, cal recordar que aquesta propugna com a valor superior de l’ordenament jurídic la llibertat i la justícia. I això massa sovint s’oblida en la pràctica.