Es veu que això de la Next Generation pot donar molt de sí. Son fonts europeus destinats a finançar projectes que compleixin uns determinats paràmetres que marca la Unió Europea i bàsicament destinats a la cosa verda i sostenible. Tant és així que ajuntaments de tot Espanya s’han afanyat a elaborar propostes amb l’objectiu d’amarrar un bocí d’aquest important pastís que ens arriba com una mena de compensació pels perjudicis que ha provocat aquest maleït coronavirus de soques variades que no hi ha manera que ens acabi de deixar en pau. La UE ha destinat un total de 806.900 milions d’euros a aquest pla de recuperació que intenta posar les bases per sortir més enfortits de la crisis pandèmica mitjançant una transformació econòmica que pugui crear llocs de treball i oportunitats de negoci. Déu n’hi do. Els municipis, però també empreses privades, poden presentar propostes per finançar projectes relacionats amb els recursos naturals i del medi ambient, transició climàtica, salut, modernització, cohesió i política agrícola, lluita contra el canvi climàtic, protecció de la biodiversitat i també igualtat de gènere. Una mica de tot.

Naturalment, aquest allau de milions i la diversitat de projectes que s’hi poden acollir ha fet obrir els ulls a empreses i institucions que s’han afanyat a preparar la corresponent documentació i fer-la arribar a l’organisme que haurà de fer la tria i decidir. L’Ajuntament de Girona també s’ha apuntat al carro de les peticions i ha demanat ni més ni menys que quatre milions d’euros (4 milions!) per finançar una iniciativa que, de portar-se a terme, convertiria les hortes de Santa Eugènia i les ribes del Ter en una «oferta de turisme sostenible». Aquesta cursa per aconseguir fons europeus m’ha fet pensar en la pel·lícula de 1953 de Luis García Berlanga Bienvenido Mister Marshall amb el gran Pepe Isbert fent d’alcalde del poble fictici de Villar del Rio (rodada realment a Guadalix de la Sierra). En el cas de Girona, l’alcaldessa Marta Madrenas va afirmar en la presentació d’aquest projecte que la reconversió de les hortes en zona turística aportaria elements de transformació econòmica i social al conjunt de la ciutat, però que també serviria per canviar la il·luminació pública del barri de Santa Eugenia o rehabilitar carrils bici. Com les peticions de l’edil de Villar del Rio als americans, però en aquest cas als europeus. Berlanga en estat pur.

Tinc un bon amic que mena un tros de terra a les hortes de Santa Eugènia i està molt preocupat per aquest projecte. Quatre milions d’euros son molts diners per invertir a les hortes i ja es veu a venir un procés d’urbanització de tot el sector que, això sí, deixi algunes parcel·les ben maques amb tomateres que facin goig perquè les visitin els futurs turistes. Francament, a mi no se m’acudiria mai anar a Florència i visitar les hortes que hi ha al voltant de la ciutat, però ves a saber, igual m’equivoco i el visitant del futur passarà de llarg del romànic i del gòtic de Girona i s’emocionarà davant les ufanoses mates de fesols i les tomateres. Els que manen els horts han demanat reiteradament més vigilància policial per evitar no només els robatoris que sovintegen sinó també les destrosses que provoquen els malfactors. Els pagesos solen ser pensionistes que treballen el tros, planten i cullen producte pel consum propi però ara temen que l’anunciada «reconversió» signifiqui, en realitat, un obligat canvi d’hàbits per deixar pas al nou turisme «sostenible». No fa gaire, els turistes que arribaven en bus se’ls feia baixar a Fontajau i, si volien veure la catedral, havien de recórrer un parell de quilòmetres a peu. Si el projecte europeu s’aprova ho tindran més fàcil. En lloc d’anar al Barri Vell que és molt antic i curull de pedres nummulítiques, des de Fontajau només hauran de caminar un centenar de metres i podran gaudir (sense tocar, se suposa) de les hortalisses casolanes. I no serà maco això?