Internet i la tecnologia mòbil han suposat un desafiament de primer ordre per a la dinàmica mantinguda per les comunitats religioses durant segles, i fins i tot mil·lennis. Encara que, en general, les confessions accepten els beneficis dels nous mitjans, diversos col·lectius es mostren reticents a implementar eines o plataformes virtuals com l’streaming, els grups de Whatsapp o el big data. Els principals aspectes qüestionats són «la identitat, l’autoritat i la comunitat», com recorda el professor Steward M. Hoover. Les pràctiques en línia, afegeix aquest especialista, han reforçat aquests aspectes i han creat un nou vincle de connexió entre l’àmbit tecnològic i el físic. La construcció de plataformes religioses en línia; l’ús de xarxes socials com Facebook, Twitter, Youtube, Instagram o TikTok; i la utilització d’aplicacions mòbils són les solucions virtuals més esteses. En diferents graus, estan involucrades en aquests espais totes les confessions: el cristianisme, l’islam, el judaisme, el budisme, l’hinduisme i un llarg etcètera. Els reptes per a les autoritats religioses i els fidels o practicants són abundants: què passa quan els valors culturals i socials de la tecnologia es creuen amb els valors religiosos? Experts com Ryan Torma i Paul Emerson Teusner recorden que, per exemple, en el context africà, els mitjans 2.0 resulten altament beneficiosos per al «subministrament d’informació», però també poden ser perjudicials, «ja que poden alterar els principis que sustenten tradicions i cultures».