El Primavera Sound, el festival musical més gran de Catalunya, amenaça de deixar Barcelona. En una entrevista feta a mida en el diari en el que solen publicar els seus especials informatius, un dels promotors s’explica en uns termes que s’assemblen més al xantatge que a la queixa raonada. No és res nou. No fa tant, a Figueres, vam veure com els promotors d’alguns festivals insinuaven que marxarien si no tenien el suport que creien merèixer de l’administració local. El Festival del Circ va deixar l’Empordà per instal·lar-se a Girona mentre que l’Acústica va acabar tancant un acord per quedar-s’hi.

Segur que en l’amenaça del Primavera hi té molt a veure la pressió per tornar a engegar una maquinària milionària que, amb la crisi de la Covid-19, ha quedat molt tocada. Un esdeveniment que porta més de 200.000 persones a la ciutat, moltes d’elles turistes internacionals i gent d’arreu de Catalunya, suposa un volum de negoci espectacular que cap ciutat vol perdre.

El Primavera, com passa amb els grans festivals de la Costa Brava, pot donar prestigi a una ciutat, però estan pensats en gran part per atraure públic local ric i turistes solvents. Mentrestant, arrosseguem un dèficit descomunal de sales mitjanes de concerts i de programació estable de música en directe.