Hi ha situacions que clamen al cel per la injustícia que representen i per la incongruència i manca de sentit comú que impliquen. La burocràcia, cada dia més prepotent, de les administracions públiques, així com el poder de les grans empreses de serveis, amb les excuses de la protecció de dades i la implementació de les relacions telemàtiques, estan creant indefensió i manca d’atenció a milers de persones. No s’acaba d’entendre bé que totes les administracions són propietat de la ciutadania i que tots els funcionaris i empleats públics cobren gràcies a la mateixa, obviant, masses vegades, que la vocació de servei públic és fonamental i imprescindible. Però la sensació més habitual dels ciutadans, en la seva relació amb les administracions, és que es troben desprotegits, desorientats i poc atesos. I certament cal un replantejament radical del que és el servei públic, ja que aquest no pot ser deutor d’una determinada ideologia, d’un determinat partit o grup de poder. Si per alguna cosa s’ha de caracteritzar el servei públic és pel tracte igualitari, no discriminatori, amb total transparència i eficiència.

Fa pocs dies, una senyora que percebia, per haver perdut la feina, les corresponents prestacions d’atur rep una comunicació del corresponent organisme que gestiona tals prestacions per la que se li indica que ja no li abonaran més prestacions perquè té tots els requisits per poder cobrar la jubilació reglamentària. Quan va a preguntar, no troba interlocutor i la remeten a sol·licitar cita prèvia per telèfon o internet. Missió quasi impossible. Alertada del seu dret a jubilació, pacientment presenta l’oportuna sol·licitud, telemàticament. Estem al desembre, i des del juny no ha percebut ni prestacions d’atur, ni s’ha resol, encara, la seva sol·licitud de jubilació, malgrat reunir tots els requisits legals. Malauradament, contactar amb les administracions és un camí llarg i laberíntic, i la informàtica, que d’entrada hauria de facilitar la rapidesa i l’eficàcia de les mateixes, estant creant noves barreres, amb nous impediments i dificultats per accedir a algú que respongui, orienti i acompanyi. I per altra banda, no hem d’oblidar que hi moltes persones que per la seva edat i la seva formació no han entrat en aquest món de la tecnologia, de la informàtica, raó per la que tenen més problemes i dificultats.

Reiterant el títol d’aquest article, ens hem de preguntar fins quan abusaran les administracions públiques de la nostra paciència. Col·lectivament i socialment hem d’exigir un funcionament exemplar, eficient, transparent i de servei amable i eficient de totes les nostres administracions públiques, sense excepció. Els ciutadans hem de complir amb els nostres deures, però les administracions han de correspondre facilitant-nos tal compliment i donant exemple de celeritat i honestedat en la resolució dels nostres problemes. Tots plegats hem de millorar, si volem un mon i una societat millor. Ara que, celebrant el Nadal, solem tenir tots plegats el cor més tendre i amatent a les necessitats dels altres, espero que els màxims responsables de les administracions corregeixin les disfuncions, errors i deficiències existents per facilitar la vida a la ciutadania. Bones festes de Nadal i any nou a tots.