Vull desmentir la creixent opinió que la vacuna de la Covid no serveix a penes per a res. Això és fals, compleix la important funció de ser tema central de conversa, i la no menys essencial de substituir al ja anacrònic «estudies o treballes?» per un moderníssim «t’has posat la vacuna?», la qual cosa és un avanç que hem d’agrair als laboratoris i als governs, no sé si per aquest ordre. Hem arribat al punt que en qualsevol reunió o trobada et pregunten si estàs vacunat, que és com preguntar-li a algú si va de ventre regularment o si li posa les banyes a la senyora, aquestes coses íntimes que abans es considerava de mal gust interessar-se per elles.

Respecte de la Covid, em sento com el personatge de L’anomalia -meravellosa novel·la de Hervé le Tellier que ja estan trigant a llegir- al que pretenen qualificar d’ateu i replica: «No és que no cregui en Déu, simplement no hi penso. Com en el bridge. I no crec que als que no pensem en el bridge se’ns hagi d’agrupar sota cap nom». Amb la vacuna, igual: no sóc ni provacunes ni antivacunes, sóc tan rar que m’importa un pebrot si els altres es punxen o no.

El que sí que m’intriga és el nom. Vacuna. Potser perquè vinc d’un temps en el qual «vacuna» significava que no enxampaves la malaltia, tan segur estava d’això que a la mili me’n van posar dues alhora i ni tan sols sé contra què eren. Encara que, clar, si li haguessin posat el nom, més lògic i adequat, de «líquid injectable que no impedeix que contagiïs ni et contagiïs encara que potser redueix les teves possibilitats de morir arribat el cas, i això sí, les mesures que implantin els governs les patiràs igual, i no t’assegurem que no hagis d’anar-te’n posant noves dosis cada X mesos ni que serveixi per a totes les variants i a més no oblidis que no està del tot experimentat i qui sap si tindrà efectes secundaris i en fi, ja anirem veient», no se la posaria ni el tato. Vaja, és que ni regalant una pilota de platja a cada vacunat i un para-sol en completar les tres dosis. Així no es poden fer negocis, calia buscar un nom atractiu, i cap com vacuna, això ven. Estic segur que als laboratoris farmacèutics cobra més el cap de publicitat que el de recerca.

Per això, cada vegada que mor de Covid un reconegut antivacunes, la premsa ho destaca en grans titulars, i entre línies ens diu «ja li està bé, per gilipolles» (just al revés de quan mor algú vacunat, que s’intenta que tal dada passi desapercebuda). Només una cosa provoca més plaer morbós que la mort d’aquests heretges: els antivacunes que, després d’estar en l’UCI a un pas de morir, surten penedits, reconeixent el seu error i instant el poble a vacunar-se. Són moderns Sant Pau caiguts del cavall, que abracen la fe i es converteixen en els seus màxims defensors. Mereixien morir, i per gust se’ls condemnaria a mort, però conversos són més útils. En la terra, com en el cel, i no diguem en els laboratoris i els governs, hi ha més alegria per una ovella perduda que torna, que per les que es van mantenir sempre en la cleda. Al·leluia.

No queda més que modernitzar els desitjos nadalencs: pau en la terra als homes de bona voluntat... que estiguin vacunats, i els altres que es fotin.

-I les dones, què? Eh? Eh?

-Les dones també senyora Montero, deixi de donar la tabarra, almenys un dia.