Una actitud molt típica dels catalans és voler ser equidistant entre dues posicions, això dona una sensació d’estar sempre fora de perill, de ser sensat. Acaba essent un àmbit de moltíssima gent. Primer exposarem exemples i després explicarem el perquè d’aquesta actitud tant nostrada.
Hi ha gent que vol ser equidistant entre jutges d’extrema dreta que han fet tota mena de trampes processals i els empresonats dirigents independentistes. Per fer-ho es nega que estar a la presó ara sigui molt diferent que estar a la presó fa 50 o 100 anys. Una indecència. Podria posar molts noms.
Hi ha gent important que vol ser equidistant entre les brutals animalades que ha comès el dirigent del segon partit d’Espanya, Pablo Casado –el que va anar a la missa en memòria del feixista Franco– que diu que a Catalunya es posen pedres a les motxilles dels nens castellanoparlants, o que a aquests no se’ls deixa anar al bany i un boig independentista desconegut de Twitter. És fer trampa. Si es vol comparar caldria comparar-ho amb el dirigent del primer o segon partit català i que digués que als nens catalans que viuen fora de Catalunya són violats per gent que porta la bandera monàrquica. I és clar, no n’hi ha. Podria posar molts noms de gent que es situa en els seus articles en aquesta tessitura. N’hi ha tanta de gent així, que s’escriuen articles explicant que a Catalunya no es posen pedres a les motxilles dels nens. Mare de Déu Senyor!
Hi ha gent que vol ser equidistant entre un jutge feixista i masclista i una dona maltractada amb fills maltractats a qui es va posar incomprensiblement a la presó després d’un procés ple d’irregularitats i salvatjades jurídiques. N’hi ha a cabassos.
Hi ha gent equidistant entre el Tribunal Suprem que considera sexe consentit l’existent entre una nena de 13 anys i un execrable de 20 anys. Això sí, diuen que si en tingués 12 seria una altra cosa. N’hi ha menys però també n’hi ha.
N’hi ha molts d’equidistants entre Isa Serra, la candidata de Unides Podem a l’Assemblea de Madrid i uns jutges d’extrema dreta que volen carregar-se UP. Afirmen que cal ser respectuós amb la llei, tot i que aquesta es passi pel folre qualsevol principi de respecte al procediment legal i a les garanties constitucionals. Que el jutges siguin d’extrema dreta no els preocupa.
Hi ha gent que diu que al Parlament de Catalunya hi va haver, per culpa de tots els partits, un espectacle indecent l’altre dia quan Carlos Carrizosa de Cs va dir que Canet era com Ermua. Vaig escoltar el debat i és amoral i depravat comparar l’assassinat de Miguel Ángel Blanco amb el que passa a Canet. La resposta del president Pere Aragonès va ser molt educada.
Tothom vol ser equidistant i això és el producte de la por del franquisme. Ser demòcrata no vol dir ser equidistant vol dir tenir conviccions i no arrugar se davant dels poderosos. Quasi sempre l’equidistància és covardia.
