Espanya és un país sense lideratges polítics forts. Aquesta asseveració es converteix lamentablement en veritat indiscutible a mesura que passen els dies, les setmanes, els mesos i els anys. D’aquests últims, en porten uns quants en què «el discurs de la classe política és el de la paraula fàcil i tòpica de les seves pròpies obsessions», com té dit aquest mestre del periodisme que s’anomena Fernando Ònega. L’obsessió mare és l’enquesta i l’evolució del vot; no ho és el deure de tripular la nau i portar-la intacta a bon port. La ciutadania té mala memòria. De fet, sempre ha estat així, i com deia la meva mare, és de l’últim que li parla. Major irresponsabilitat no es pot trobar en una societat democràtica. Tanmateix, els poders legislatiu i executiu se n’aprofiten d’aquest defecte i l’increment. Del tercer poder, el judicial, val més no dir res donat que amb un ídem està tot dit.
Així hem arribat al dia d’avui: Nadal de 2021. L’antiga nadala que les administracions públiques enviaven anys enrere s’ha quedat eixuta de bons desitjos. La Covid-19 i les seves variants dominen un panorama de present i de futur que més s’assembla a un funeral de tercera –anys quaranta i cinquanta del segle passat– que no pas a la llum que, com impertèrrit vigia, comporta aquesta festa cristiana fins i tot pels ateus. Proclamaran aquesta actitud negacionista de la transcendència de l’ésser humà, però sucumbiran a la realitat d’un missatge unívoc, pau i germanor, que fou respectat quan les dues últimes Guerres Mundials i la mateixa Guerra Civil espanyola. Hi han fets que ni la més petulant de les ideologies pot esguerrar. La família, qualsevol que sigui la seva composició, és una d’elles. És positiu que el Nadal les aplegui.
Algunes de les plagues de les quals ens parla l’Antic Testament segueixen trobant-se entre nosaltres. La desnutrició, per exemple. D’altres de noves s’han conegut gràcies a la Ciència que les considera malalties infeccioses, com ara la pesta. Si per plaga entenem «la proliferació d’un organisme vivent, animal o vegetal, que afecta la salut de les persones», com diu l’acceptació segona del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la Covid-19 és una plaga. No cal inserir-la en cap creença religiosa; ho és segons la Ciència que l’anomena avui pandèmia. I, com sempre ha passat, primer ens arriba la malifeta sobre la salut individual i col·lectiva que no pas el remei. Aquest fet objectivament cert, demostrat com una constant en l’esdevenir històric de la humanitat, ens hauria de situar a tots, especialment als governants, en el racó de la humilitat.
Aquesta virtut, la humilitat, no acompanya la classe política en general. No tenim líders, però disposem de massa xerrameques. Els encanta la tele, la ràdio i qualsevol altre mitjà de comunicació sempre que el posi safata vermella per a promocionar-se. Si els fan preguntes «inadequades», aleshores veten als periodistes. Ha succeït recentment tant al Palau de la Generalitat com al Congrés dels Diputats. Governants i legisladors es consideren intocables i al cim no compten la veritat simplement perquè aquesta els espanta. No estan preparats per assumir riscos. Ens enreden i ens enganyen. Observin què ha passat aquesta setmana. De l’«aquí no passa res» del conseller Josep Maria Argimon o de la presidenta madrilenya Isabel Ayuso al col·lapse dels centres d’atenció primària o a la inutilitat dels telèfons d’assistència sanitària passant per unes decisions del govern de la Generalitat en relació a aquests dies nadalencs que són matisades hores després, desmentides el dia següent i finalment desautoritzades (parcialment) pel govern d’Espanya. Endemés, totes les mesures, les dels uns i les dels altres, col·locades en un laberint judicial de mil dimonis. Com podem anar si el científics diuen una cosa i els polítics fan la contrària?
Arribats aquí, a la dimissió de l’exercici de l’autoritat respecte de les seves obligacions per por a molestar determinats sectors econòmics –no hi trobo cap altra explicació assenyada-, els ciutadans ens veiem empenyats a decidir en un món de contradiccions. Els governant ens han desnonat. Nosaltres hem de posar el seny que altres no hi posen. Només així podrem arribar a finals de gener de 2022. Després, Déu dirà.
