La notícia d’aquests dies és l’acord dels agents socials i el govern sobre la reforma laboral. Molts pensaven que era impossible i en canvi aquí el tenen. Haurem de seguir la lletra petita, avui no parlaré del contingut prou explicat a la premsa d’aquests dies. Els comentaré algunes de les claus que, al meu entendre, han fet possible aquest acord:
Una primera és la importància dels fons Next Generation i la necessitat de canvi de model productiu de l’economia espanyola. La dependència de l’economia espanyola de la de la UE ha esdevingut molt més decisiva després que la UE creés el fons Next Generation. Empresaris i treballadors, lluny de la cridòria i l’insult groller en què es troba instal·lat el món polític sobretot per part de la dreta, han vist que tenien al davant una gran oportunitat. Govern, sindicats i patronal saben que el model econòmic vigent haurà de canviar en profunditat els pròxims anys si no volem quedar fora de joc. Espanya i Europa necessiten un canvi que faci front als reptes del món actual - canvi climàtic, globalització, digitalització, etc. –i els fons europeus són una oportunitat que difícilment es repetirà. Arribar a acords que condueixin a un marc estable de relacions laborals, unes regles que tots respectin, és la millor manera d’ajudar a que aquest canvi de model productiu sigui possible. Als empresaris els interessa l’acord perquè és la millor manera de garantir que les seves inversions no estaran subjectes a inestabilitats afegides i als sindicats perquè tots sabem que un marc de relacions laborals pactat és més favorable als treballadors (sobretot als més vulnerables) que una situació sense regles.
Una segona és la voluntat del propi Sánchez d’implicar-se per aconseguir l’acord. Coneixem les exigències de la UE per donar llum verda als plans de recuperació. Sánchez que té un bon coneixement d’Europa tot i haver aconseguit que Espanya sigui el primer país amb tenir aprovat el pla de recuperació i rebre les primeres transferències de fons, sap que poder presentar un acord dels agents socials sobre la reforma laboral, no sols ajudar a l’estabilitat necessària perquè el pla sigui un èxit a Espanya, sinó que reforça la posició espanyola davant la UE. Crec que és per això que Sánchez s’ha implicat a fons per aconseguir l’acord. Sense desmerèixer el paper de Yolanda Díaz (demostrat abastament per haver aconseguit acords sobre el salari mínim, el teletreball i els treballadors de plataformes o riders), creuen que l’acord hagués estat possible sense la implicació del President que va imposar la presència de Nadia Calviño i altres ministres a la representació del govern? Els sindicats tenen bona sintonia amb Yolanda Díaz i amb tot el govern però per a la patronal Nadia Calviño (que té bona reputació a Brussel·les i que acaba de ser nombrada per dirigir l’IMF, comitè monetari i financer Internacional depenent de l’FMI) i els altres ministres socialistes així com la implicació del President Sánchez en la negociació, són una garantia que sens dubte ha influït positivament en l’acord.
La reacció dels partits polítics ha demostrat una vegada més el desgavell de la dreta. Un acord dels agents socials sobre les relacions laborals hauria de tenir un suport sense fissures dels partits polítics que vulguin arribar algun dia a governar. Tot partit de govern hauria de sentir-se satisfet per un acord com aquest, podria discrepar en algun aspecte però no oposar-s’hi frontalment com ha fet Casado. Tenir unes relacions laborals pactades dona una estabilitat que és la millor base perquè l’economia funcioni sense problemes afegits, molt important en temps de crisis econòmica com la provocada per la pandèmia i per aprofitar realment els fons europeus. Casado està cavant la seva pròpia fosa, realment creu que es pot oposar a un acord dels agents socials sense cost per la seva reputació? Com queda la seva relació amb sindicat i patronal? Per fer més palesa la soledat de Casado, el president de Cepime va dir al programa La noche del canal 24 hores que Fátima Báñez, ministra de treball de Rajoy i redactora de la reforma laboral del PP que esmena aquest acord, veia raonable l’acord. Hi ha qui ja presenta Casado com el pistoler solitari, ell contra tots, contra el govern, els sindicats, la patronal i els altres partits excepte Vox. Un govern del PP avui només contaria amb el suport de Vox, això és el que ha aconseguit Casado. Els partits nacionalistes discuteixen aspectes del pacte, potser se senten marginats i simplement volen ficar cullerada, no se si són conscients de la importància de l’acord. Seria bo que fessin un esforç i donessin el vist i plau sense més problemes pel bé del país.
En qualsevol societat desenvolupada, el diàleg, la negociació i els pactes són elements de progrés que sols s’aconsegueixen amb esforç i que cal cuidar com una flor perquè fàcilment es fan malbé. Un exemple, la victòria de Boric a Xile enfront d’un candidat «pinochetista» obre una oportunitat però Boric i els que el suporten tenen un repte difícil per fer efectiva la seva victòria: aconseguir una Constitució que tingui el suport d’una àmplia majoria dels xilens. Sols ho poden aconseguir a través del diàleg, la negociació i el pacte, només així Boric pot guanyar la batalla de veritat, la que pot consolidar la democràcia a Xile.
Estem a punt d’encetar el 2022 i no voldria deixar passar l’oportunitat de felicitar-los l’any nou. Desitjaria, òbviament, que poguéssim deixar enrere la pandèmia agraint a científics i sanitaris la feina. També m’agradaria que deixéssim enrere la cridòria inútil i sectària, que recuperéssim el diàleg, la negociació i el pacte en la política, que tornéssim a escoltar al que pensa diferent. Per últim també desitjaria la disminució de la pobresa i la desigualtat que avui estan en nivells insuportables. Que tinguem un bon any.
