Se li ha tornat difícil a l’independentisme continuar generant contingut, especialment quan ja fa temps que la independència va deixar de ser el tema més importants per a la majoria dels catalans. A causa d’això, els seus dirigents s’han vist en la necessitat d’aixecar nous ídols, cada cop més qüestionables i aliens a la causa, només per mantenir el pols.
L’últim ídol a ser ascendit és el raper Valtònyc (Josep Miquel Arenas), impulsat a fer el que calgui per fer-se notar a les xarxes. El dia dels Sants Innocents pujava una foto trucada assegurant que havia burlat la Guàrdia Civil per colar-se al País Basc. Poc després s’alliberava de l’extradició a Espanya gràcies a la gentilesa de la justícia belga, cosa que s’anunciava als mitjans del règim com el gran triomf del raper contra el tan esmentat «estat espanyol». Tot seguit el mallorquí es feia una foto davant de l’ambaixada d’Espanya amb el dit aixecat.
Aquesta metodologia no és una cosa nova, sinó que s’ha tornat cíclica en el temps. Ja ho van fer al seu dia amb el metge Oriol Mitjà, el llavors «geni català». Quan aquest va sortir una mica del guió el van passar per la picota. Més que un ídol moltes vegades sembla com si es busqués un titella sense cap.
No vull dir que són ídols amb peus de fang, per assenyalar-ne la vulnerabilitat i la fragilitat, si el qualificatiu es va fer servir després de la mort de Diego Maradona, segons la meva opinió, un esportista amb el toc diví, malgrat els seus vicis. Crec que una definició més precisa seria qualificar aquests com a ídols calendari d’advent, que el mateix independentisme, els seus líders, es van menjant com a xocolatines per acabar amb ells en pocs dies. Però al final no hi ha un naixement, sinó una desaparició total d’escena. Fins i tot, en molts casos, una crucifixió lenta.
Crida l’atenció com és de fàcil creuar els ponts ideològics a líders independentistes com Puigdemont amb un personatge com Valtònyc, que es diu antisistema i, per tant, no creu en cap règim. El suposat triomf del raper té poc de victòria més que l’ornament. Tret que aquest sigui el seu preu, seguir sent un exiliat de per vida.
Injecció de moral, si les coses tornessin per a ells al seu carril normal, aviat es desfarien els uns dels altres i «adéu molt bones». Al final, amb aquests ídols d’advent, que pugen fotos pel dia dels innocents, la innocentada més gran se la fan a ells.
