Ha fet un any ja del Filomena i aviat en farà dos del Glòria (i entre mig hi hagut el Blas i fa poc el Barra, deixant enormes destrosses al seu pas), però pel que sembla aquí no passa res, excepte l’aspirina de les declaracions de zona catastròfica. Es més, un i dos! anys després, encara hi ha afectats que han de cobrar ajudes pel Glòria, –i pel Filomena– on encara hi han indrets malmesos.

Mentre esperem la propera DANA o un Medican (huracà mediterrani), l’opinió pública (avui influïda per la publicada), no pot digerir més fronts amb les actuals circumstàncies pandèmiques. Fixem-nos com el Blas a les Balears i el Barra al País Basc, Navarra, La Rioja i Aragó, amb destrosses descomunals han passat sense pena ni glòria, amb tant de soroll per l’alarma sanitària.

De fet l’opinió pública no pot ni digerir, doncs és un no parar constant el bombardeig amb l’inacabable tractament erràtic i alarmista de la pandèmia, ni el mínim necessari per poder tenir un cert criteri sobre el que està passant. Es tal l’allau d’informació, directrius, normes, contradiccions, llacunes, avisos, alarmes i confusió, que semblaria que algú està practicant la «doctrina del Shock» per tal de tenir la població atemorida, paralitzada i únicament orientada a la por, la vacunació i el control social. Tota la resta no importa. Ni l’emergència climàtica, ni l’economia, que ja és dir, i menys encara la salut mental de la població (de la que molts s’omplen la boca).

Ni és de rebut que quedi relegada l’emergència climàtica, ni tampoc l’emergència social i econòmica, provocada per l’amplificació de la pandèmia (suposo queda clar que una cosa és el covid-19, l’altra la pandèmia, l’altra la gestió de la pandèmia i, l’altra, atenció, l’amplificació de la pandèmia).

Molt posar el crit al cel amb l’extrema dreta, però semblaria que alguns aposten amb la seva ignorància, negligència o verborrea, a que continui creixent.

O a posar Europa occidental en la picota. No deixa de ser sorprenent, doncs ja van dos anys, que on hi ha els índex de benestar social més grans del món, estats de benestar, infraestructures sanitàries, democràcies avençades, nivell de vida, qualitat de vida, alts nivells de serveis, etc. i per cert, els índexs de vacunació més alts del món, siguin els països –del món– amb més contagis, variants, mutacions, hospitalitzats, morts, etc. I en canvi, on s’haurien d’estar morint com a mosques, a milions, i fa temps, que és a més on menys vacunada està la població, la incidència sigui mínima (amb dades oficials a la ma).

Alguna cosa no quadra i ja són moltes les veus que comencen a fer preguntes científiques als científics «ungits» per l’establishment, que cada dia surten com bolets als mitjans de comunicació. Algú està jugant amb foc, si no es comença a gestionar la pandèmia d’una altra manera, prioritzant la salut pública i la sanitat pública de veritat (la gran oblidada d’aquesta crisi), que únicament sembla orientada a l’alarmisme, la vacunació i la industria mèdica, hospitalària i farmacèutica. Per cert, potser cal recordar, que el conjunt d’aquesta indústria, si fos un país, seria el cinquè emissor de CO2 del món (al capdavant Xina i EUA, després la industria digital, si fos un país, i després la India). Per tant, molta atenció en recolzar segons quines polítiques «sanitàries» intensives, doncs contribueixen a augmentar l’escalfament global. Cal fiscalitzar ja les directrius de la OMS, per cert, un organisme transnacional autònom, finançat en un 85% per la indústria farmacèutica i alguns filantrops multimilionaris, i no un organisme internacional dins l’organigrama de Nacions Unides.

Però tornem a l’emergència climàtica i no ens deixem portar per les emocions, doncs l’any passat ja ens van portar a canviar la nostra agenda. Aquesta vegada, ni entrarem en la crítica reactiva, ni ens flagel·larem. Anem per feina, que n’hi ha molta, mirem endavant i deixem de mirar el dit de les espícules del virus, o acabarem tots zombis. Són creixents les veus que alerten d’aquesta deriva, una d’elles, del dia de Nadal, de Josep Ramoneda «Al món continuen succeint moltes coses, apart de la pandèmia, una bona raó per combatre la fatiga que pesa sobre nosaltres».

Anem a fer un estret seguiment del que s’està fent i com, amb el problema més important que té plantejada la humanitat, segons els diferents informes de l’IPCC de Nacions Unides i el Pnuma de Nacions Unides, que és el canvi climàtic, ara emergència climàtica.

I anem a fiscalitzar, pel que respecta a Europa, Espanya, Catalunya, Girona i cada localitat, què s’està fent en relació a les polítiques de mitigació del canvi climàtic, o sigui les causes (reducció emissions i transició energètica) i amb les polítiques d’adaptació al canvi climàtic, o sigui els efectes (prevenció de riscos i resiliència). I a fer-ho ja, ara, sense esperar a que plogui, incidint en els pressupostos de l’any 2022 que aquestes darreres setmanes s’han aprovat a ajuntaments, Generalitat i Estat. I anem a fiscalitzar per la mateixa raó, a on i a què van destinats els 140.000 milions d’euros que ens toquen dels Fons de reconstrucció europeus Next Generation. I que aquest 2022 no ens marquin l’agenda, com ja ens la van marcar el 2020. Bon any i a fer coses!