En aquests dies festius de Nadal i Cap d’Any repassem l’any que acaba i solem reflexionar i manifestar bones intencions en ordre al nou any que iniciem, tant respecte a la nostra pròpia vida íntima com amb relació a les persones que estimem i amb les que convivim. El temps no dona treva i passa ràpidament, convertint-se en el jutge implacable d’intencions i promeses. El camí sempre està per fer, i no es pot hipotecar el futur des de la presó del passat. Certament que som fills del nostre passat, i, com es diu, no és bo perdre les arrels, però hem d’aprendre a viure el dia a dia, sense idolatrar el passat i oberts al futur. La vida sempre és present i s’aboca indefectiblement al futur, no al passat, que sovint limita, condiciona i supedita el temps present a un passat ja inexistent. La vida brolla i es desenvolupa en el teixit del temps. Una altra cosa són els valors que sustenten i donen consistència a les nostres vides i a la nostra convivència i relacions socials. A mesura que els valors són compartits i practicats la societat facilita la realització de cada persona. La justícia, la sinceritat, la coherència, la bondat, l’honestedat, la generositat, la tolerància, la solidaritat, entre altres valors i virtuts, faciliten i humanitzen la vida social, sempre alterada per problemes que tenen la seva base en l’egoisme, la intolerància, la hipocresia, la injustícia i la manca d’honestedat.

Verbalitzar bones intencions, comunicar les ganes de viure més intensament, comprometre’s a rectificar errors i prendre decisions més encertades i amables per millorar la nostra pròpia vida i la del nostre entorn és un pas important i necessari, especialment en aquests dies que ens convoquen a entendrir i fer més esponjosos els nostres cors. I no oblidem que la millor manera i el millor regal que podem fer a les persones que estimem és dedicar-les-hi part del nostre temps. La riquesa més rellevant de les persones és viure i administrar el nostre propi temps, en un món que ens impulsa a malgastar-ho, a oblidar-nos de la nostra pròpia dignitat i de la nostra capacitat de pensar amb llibertat i responsabilitat.

En aquest any que acaba de començar haurem de valorar les intencions i les promeses que tenim i que ens fem nosaltres mateixos, però també hem de valorar les intencions i promeses que se’ns comuniquen des de moltes esferes i àmbits. No podem conformar-nos a actuar amb passivitat i silenci davant la preocupant i escandalosa realitat social i política dels que faltant als seus compromisos, incompleixen promeses i actuen amb manca d’ètica i honestedat. Les promeses són contractes, amb nosaltres i amb els altres, que cal complir i respectar. El temps, com he dit abans, és el jutge implacable d’intencions i promeses, individuals i col·lectives. No permeten que durant el 2022 ningú ens tracti com a xais, com a ignorants o desmemoriats. Les promeses les hem de complir.