El teixit empresarial a Espanya

L’examen d’aquest informe és sempre de molt interès, ja que ajuda a entendre, ja que inclou dades sobre el nombre de persones assalariades a les empreses espanyoles, com es poden aplicar les normes laborals i les majors o menors dificultats que poden trobar-se per a la seva plena aplicació.

Des de la perspectiva de més interès laboral, la dedicada a la recollida de dades sobre el nombre de persones assalariades, per estrats, el document ens informa que les dades publicades s’obtenen prioritàriament a través de les diferents enquestes econòmiques que fa habitualment l’INE i altres organismes, i que també s’obté la informació «a partir del nombre d’assalariats inscrits a la Seguretat Social o, si no, mitjançant la informació, si n’hi ha, proporcionada per via fiscal, referida al nombre de retencions practicades l’any».

El nombre d’empreses actives a 1 de gener del 2021 és de 3.366.570. Pel que fa a la distribució de les unitats empresarials en els diferents sectors econòmics d’activitat, continua ocupant un lloc prioritari l’anomenada «Resta de Serveis», amb 2.043.693 empreses actives que representen el 60,7% del total. Convé assenyalar que en aquest grup s’inclouen «totes les empreses dedicades a hostaleria, transport i emmagatzematge, informació i comunicacions, activitats financeres i d’assegurances, activitats immobiliàries, professionals, científiques i tècniques, activitats administratives i de serveis auxiliars, educatives, sanitàries i d’assistència social i altres activitats socials, inclosos els serveis personals».

Encara que a molta distància, cal destacar la importància de les activitats incloses a l’àmbit del comerç, 713.305, és a dir aquelles que desenvolupen activitats de venda a l’engròs, al detall i els intermediaris del comerç, que representen el 21,2% de l’ total. A més distància, els segueixen les empreses ubicades al sector de la construcció, el 12,4 % del total, i les que trobem a la indústria, el 5,7 %.

Afirmar que el teixit empresarial espanyol és principalment de micro i petita empresa, respon a una realitat estadísticament contrastada, amb dades que deixen per a una reflexió de més abast que aquesta nota si l’elevat nombre d’empreses sense persones assalariades s’ajusta a la legalitat o hi ha darrere de les xifres un nombre no menyspreable de relacions laborals assalariades encobertes.

Reparen en que 1.879.126 milions d’empreses, el 55,8 % del total, no van utilitzar cap assalariat el 2020, i que un altre percentatge gens menyspreable, el 27,3 %, és a dir 920.321 només donaven ocupació a una o dues persones assalariades, per la qual cosa entre totes dues sumaven el 83,1% de total.

A ressenyar també una altra dada significativa per al funcionament de les relacions de treball a l’empresa, quin és el ple reconeixement del dret a triar representants del personal, en empreses d’11 i més treballadors, ja que les empreses amb nombre inferior de personal eren 304.095 (entre 3 i 5 treballadors), i 120.828 (entre 6 i 9 persones ocupades), dades que fan una vegada més pensar en la necessitat d’articular formes representatives del personal que no es basen únicament en l’àmbit empresarial. 75.522 és el nombre d’empreses que ocupaven de 10 a 19 treballadors, i 66.678 el que proporcionaven ocupació a 20 o més treballadors (4,5% del total). Mentre que el minifundisme extrem empresarial es concentra al sector «resta de serveis» (85,4 %), el sector industrial destaca pel volum de població assalariada, ja que el 8,1 % de les seves empreses agrupen 20 o més treballadors. Tot això comporta al meu parer una necessària una reflexió addicional sobre la dificultat, no només jurídica, sinó real, d’escollir representants del personal en aquelles unitats empresarials de dimensió reduïda.

Una altra dada que pot ser de molt interès per analitzar l’evolució de les relacions de treball i l’aplicació de les normes laborals és l’antiguitat de les empreses actives, destacant-se a l’informe el gran dinamisme existent al teixit empresarial espanyol, ja que només un 18 % existia fa 20 anys o més i el 18,5 % encara no tenien dos anys de vida a la data de tancament de l’informe, amb un pes rellevant de les empreses industrials que ocupen un nombre més gran de treballadors entre les de major antiguitat, i les d’hostaleria i transport i emmagatzematge en el grup de les menys, sent destacable que un 21,7 % de les mateixes no ha arribat encara als dos anys de vida al primer i un 21,6 % al segon.

També és d’especial interès posar en relació la major o menor edat de l’empresa amb el nombre de treballadors que ocupa, i no és lògic estranyar que la major part de grans empreses, un 33,6 % del total que ocupen 20 o més assalariats, tinguin com a mínim 20 anys de vida, mentre que el 39,7% de les empreses sense assalariats encara es troben entre el primer i el quart any de vida.

Finalment, cal destacar que la Comunitat Autònoma de Catalunya va ser la que concentrava més empreses actives a l’1 de gener d’aquest any, un 18,5% del total, seguida de prop per la Comunitat de Madrid (16,2%) i Andalusia (15,8%). Quant al nombre de locals implantats a tot Espanya, i en què les empreses van desenvolupar les seves activitats, un total de 3.871.933, també Catalunya ocupa el primer lloc 18,5% del total, seguida per la Comunitat de Madrid amb el 15 ,9% i Andalusia amb el 15,8%.