En un dia com avui, hi ha un concepte latent que ni les tiranies de la maduresa aconsegueixen apaivagar del tot: la màgia. Allò que et va salvar de les crueses de la realitat en els moments més difícils, la possibilitat d’un altre món que compensi les xacres del nostre. Viure amb l’expectativa d’un gir impossible, mirar més enllà del que es veu. El 5 de gener és un dia màgic, tant com el 6 o fins i tot més, perquè al final sempre és més meravellós el viatge que no l’arribada a port. És un dia d’espera inquieta, de normes inapel·lables (ves a dormir aviat, deixa beure per als camells) i de durada estranyíssima, perquè sembla més llarg que els de la resta de l’any. És un dia ambivalent, perquè és l’avantsala d’un dels moments més esperats del Nadal i, a la vegada, del seu final, és l’estadi previ al retorn a la quotidianitat. Per més que la vida t’empenyi a relativitzar-la o deixar-hi de creure, per més que amb el pas dels anys t’adones que en aquest món tot acaba depenent d’un mateix, la idea de la màgia continua sent molt necessària. És, en essència, la metàfora de la nostra capacitat per meravellar-nos en un món que cada cop s’hi presta menys. És creure en l’impossible, és reconciliar-nos amb una mirada, l’infantil, que mai no hauria d’abandonar-nos. Aquests dies, a més, ha coincidit l’espera del dia de Reis amb l’estrena de l’especial Regreso a Hogwarts, per commemorar el 20è aniversari de la primera pel·lícula de Harry Potter. A banda de ser una mirada molt emocionant i escrupolosa a les interioritats de la saga, en nombroses ocasions els protagonistes i directors fan referència als motius pels quals llibres i films han tingut aquest èxit tan descomunal. La majoria d’ells coincideix a dir que és perquè tothom es pot identificar amb les aventures d’un nen inadaptat que, gràcies a la màgia, descobreix que no està sol i que pot canviar el seu destí. I perquè hi ha, en la seva evolució dramàtica, la crònica del nostre propi trànsit vital, perquè també fem un viatge cap a un món obscur (la vida adulta) ple d’amenaces incertes que només podem afrontar si tenim molt clar qui som i amb qui volem compartir-lo. La màgia de Hogwarts és en el fons la mateixa que evoquem cada 5 de gener, quan per un dia ens deixem de ximpleries i es conjurem per a un miracle. L’únic a lamentar és que només sigui anual i que, en el fons, no sigui col·lectiu.
