Hi ha pobles on l’Elsa de Frozen desfila entre Melcior i Gaspar i la banda sonora de la nit de Reis és la d’una radiofórmula. No és el cas de Girona. I per sort, els canvis introduïts en la cavalcada aquest any no han anat cap aquí: més proximitat, un campament a l’abast de tothom, sense animals i amb presència femenina, que ja tocava! Però passats uns dies i mirant les novetats amb el cap fred, tenir Ses Majestats arran de terra és un encert, perquè baixar-los del pedestal els fa propers a les criatures, però hi ha d’haver alguna manera de fer-los més visible i distingir-los de la resta del seguici. Pel que fa al recorregut, si es volia esponjar l’itinerari, potser Santa Clara no era l’opció més encertada tenint Jaume I a la vora. I és clar, és imprescindible deixar de pintar la comitiva del rei negre, que per molt medieval que sigui l’ambientació som al segle XXI.

La resta de queixes no les entenc. Falta de música? Exactament la mateixa que els altres anys. Manca de ritme? El 90% dels figurants fa lustres que va a peu. Pocs caramels? En pandèmia molts municipis han decidit no donar-ne, ni llençats ni en mà, com es va fer aquí.

Tot és millorable, però n’hi ha que es miren la cavalcada com qui examina una rua de carnaval, buscant l’espectacularitat i no la màgia de tenir Baltasar a tocar.