Amb o sense pandèmia, vivim en un món i sobretot en un continent eminentment urbans, on les ciutats estan destinades a ser actrius principals en la lluita contra la crisi climàtica. La història, sobretot la recent, és testimoni de la seva capacitat d’adaptació i innovació, que en el món actual haurien d’estar fonamentalment al servei de la cohesió i la inclusió socials, i la sostenibilitat ambiental.

Girona ha experimentat la seva dosi de transformacions urbanes al llarg del temps. En el seu llibre recentment publicat Girona XX-XXI. Geografia urbana d’una ciutat en moviment (Llibres del segle 2021), el geògraf Narcís Sastre aporta una mirada refrescant sobre alguns dels projectes de reciclatge urbà desplegats a la ciutat des de la recuperació de la democràcia. Refrescant no només per tractar un tema en el que s’ha aprofundit poc, com a mínim en formats divulgatius i no només acadèmics, dirigits a la ciutadania en general; sinó per fer-ho des d’una perspectiva marcadament utilitarista, que beu més del paradigma urbanístic anglosaxó i americà que no pas del racionalisme kantià al que estem acostumats en el nostre món civilista (i que es fa evident en l’afirmació «Més que pedagogia, incentius.» pàg. 183).

El treball de Sastre desgrana diferents projectes i en fa una anàlisi descriptiva i una valoració crítica. Coincideixo amb la immensa majoria de les consideracions que s’hi fan, i em sumo a la crítica acèrrima que fa l’autor a la privatització de l’espai públic que suposen els aparcaments en superfície i al trànsit induït pels aparcaments subterranis –curiosament, un tema en el que discrepen ostensiblement Quim Nadal (pròleg) i Marta Madrenas (epíleg). Soc menys optimista respecte el pla de Domeny de Baix que, malgrat la qualitat de l’espai públic, parteix d’unes tipologies edificatòries que fomenten la interacció social cares endins, als espais comuns privatius, i releguen el carrer a una finalitat purament funcional, amb pocs accessos als edificis que generin flux de persones i limitant els baixos comercials a un tram del carrer central del sector, amb el que tot això suposa respecte a mixtura, convivialitat i seguretat («ulls al carrer» que diria Jane Jacobs).

Però la reflexió de més calat que fa el llibre és, al meu entendre, la de la necessitat del reciclatge urbà en un context de crisi climàtica i ràpides transformacions demogràfiques i econòmiques. Girona ha experimentat nombrosos processos de «reciclatge gris» i «reciclatge verd» que han esponjat la ciutat i han generat nous espais públics, però en canvi no ha explotat significativament la densificació com a mecanisme de reciclatge urbà. Tant Sastre com Madrenas (epíleg) coincideixen a plantejar la densificació com a instrument necessari per fer front al repte de l’assequibilitat de l’habitatge i al de la sostenibilitat ambiental.

I és que la densificació s’imposa també des d’un punt de vista econòmic. El llibre planteja les dificultats de finançament municipal que impedeixen tirar endavant grans projectes urbans i proposa, entre d’altres, la implementació d’actuacions «soft» o de petita escala que estiguin orientades a millorar el benestar de la ciutadania. Personalment parlaria també d’urbanisme tàctic, terme tan denostat actualment per alguns. Actuacions com les que proposa el projecte La Vora, o l’eixamplament de voreres a costa de perdre places d’aparcament, són estratègies imprescindibles, que sintonitzen també amb una major implicació ciutadana en la gestió dels comuns urbans.

En l’àmbit de l’habitatge i la regeneració urbana, però, és necessari disposar d’un finançament públic i privat significatius. És aquí on la densificació, sumada a la introducció de reserves per a habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat (inclusionary zoning), hauria de tenir un paper central en les estratègies de futur. Sorprèn que aquesta qüestió no aparegui en la majoria de debats sobre urbanisme a Girona, doncs al meu entendre hauria de ser una eina fonamental en el marc d’un nou (o modificat) Pla d’Ordenació Urbana.

Girona XX-XXI. Geografia urbana d’una ciutat en moviment ofereix al lector un punt de partida per a la reflexió, i dona elements més que suficients per tenir un debat ric i productiu sobre la Girona que vindrà. Un llibre imprescindible per parlar d’urbanisme en una ciutat que actualment es troba mancada de referents i d’estratègies clares, però que no per això deixa de moure’s.