En podríem dir que el moment era esperat després d’haver superat amb escreix les seves concessions. Però l’encert de posar-ho a la pràctica en és un altre. Almenys les butxaques dels usuaris varen notar l’estalvi d’unes despeses molt importants, sense pensar en l’estat i manteniment de les mateixes i com podrien mantenir-se i qui se’n responsabilitzava. Un panorama carregat d’interrogants i que a mesura que passa el temps, comencem tots a dubtar de la necessitat de millora del que tenim i qui se n’adona de l’abandonament de las mateixes. El que suposa un risc creixent d’irresponsabilitats que a la curta desenvoluparan problemes.
La preocupació recau ara en els conductors, per quan al no existir els peatges, les autopistes van plenes, superant de molt el trànsit de quan aquestes eren de pagament. L’excés de circulació genera un munt de retencions a les sortides com els enllaços a les carreteres secundàries. Doncs és aquí on els perills a les principals vies de comunicació s’esdevenen diàriament. Llavors és quan ens podem preguntar. La solució del tràfic ha merescut el comportament adient dels conductors habituals? Jo en diria que no, atès que ha crescut força la sinistralitat a les carreteres, demostrant que no som prou responsables a l’hora d’agafar el volant per conduir.
