Han passat més de 4 anys d’aquella fatídica tarda del 17 d’agost en què una furgoneta va sembrar de morts i ferits les Rambles de Barcelona i encara no se sap perquè Abdelbaki Es-satty va poder crear el grup terrorista que va cometre els atemptats, havent estat controlat pels serveis secrets espanyols, el CNI i la Policia, i que, fins i tot, podria haver-ne estat confident. És més, no s’ha explicat mai com va ser que pogués ser l’imam de Ripoll i que ningú no avisés a la comunitat musulmana dels seus antecedents penals.

Ara l’ex comissari José Manuel Villarejo –un personatge fosc que ha treballat a les clavegueres de l’Estat– afirma, com aquell que no diu res, que el CNI volia donar un petit ensurt amb el comando de Ripoll perquè Catalunya sentís la necessitat de protecció de l’Estat, però que després de l’explosió d’Alcanar se’ls va escapar de les mans i es va produir l’atemptat.

No cal dir que les explicacions que ara dona l’excomissari fan pudor de socarrimat, perquè no aporta cap prova, les fa enmig d’un judici que el pot condemnar a molts anys de presó i en plena lluita per demostrar que els seus «negocis» d’espionatge estaven avalats pel ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz i que el president del govern, Mariano Rajoy, n’estava al cas.

És evident que el personatge ofereix poca credibilitat, sobretot, després de comprovar que té una fonoteca amb infinitat de converses enregistrades per posar en evidència interlocutors seus, que no sospitaven que el que comentaven amb ell quedava gravat. I, d’altra banda, sembla força clar que es movia al marge de la llei a l’empara d’interessos del Deep State o de determinades persones vinculades amb el poder.

Però més enllà de les declaracions de Villarejo, cal convenir que no s’ha aclarit què va passar amb Abdelbaki Es-satty, que va ser detingut el 2010 per tràfic de haixix i condemnat a 4 anys de presó i que abans havia estat investigat per haver contactat amb una cèl·lula de captació d’Al Qaida, tot i que per aquesta qüestió no el van imputar. Quan el 2014 va sortir de la presó se’n va anar a Bèlgica on va provar fer d’imam, però la comunitat musulmana i la policia van començar a sospitar-ne i no se’n va sortir.

En canvi, a Ripoll sí que va aconseguir ser-ne l’imam, sense aixecar les sospites de ningú. Però, és evident que la Policia i el CNI n’havien d’estar al cas, perquè si a Bèlgica sense haver-hi comès cap delicte se’n malfiaven, aquí l’haurien hagut de vigilar i no només això, sinó que haurien hagut d’avisar a la comunitat musulmana dels seus antecedents penals.

La realitat és que no ho van fer i que durant el judici als membres del comando vius, no es va entrar en la figura Abdelbaki Es-satty i de la seva relació amb els serveis secrets espanyols o amb la Policia. Fins i tot una de les parts de l’acusació va demanar una investigació per demostrar que efectivament l’imam va morir en l’explosió del xalet d’Alcanar, perquè hi havia dubtes de si se n’havia escapat. Però no es va autoritzar cap més investigació perquè la Policia està convençuda que va morir en l’explosió, tot i que les proves d’ADN no fossin concloents.

Digui el que digui l’excomissari, el CNI i la Policia ja haurien d’haver donat alguna explicació sobre si el sinistre Es-satty havia estat o no confident i de fins a quin punt el vigilaven. També estaria bé que expliquessin si el tenien localitzat a Ripoll i, si és així com semblaria lògic, perquè no van avisar a la comunitat musulmana de la classe d’individu que havien fitxat per dirigir la mesquita.

Les víctimes d’aquell atemptat o els seus familiars tenen dret a saber què va passar i com l’imam va poder actuar impunement. També hi tenen dret els familiars dels joves que van formar part de la banda criminal i que mai no s’havien imaginat que es convertirien en terroristes.

El dolor ocasionat va ser immens i no pot ser que, si l’inductor d’aquella massacre va ser un confident, s’amagui per eludir responsabilitats dels qui s’han d’ocupar de la seguretat de tots.