Als Estats Units hi ha milions de ciutadans que van creure que Barack Obama no havia nascut als Estats Units com havia alimentat i fet córrer Donald Trump. Als Estats Units hi ha milions de ciutadans que creuen que Joe Biden és president dels Estats Units perquè van ser falsificats els resultats en varis Estats. Tal neurosis va tenir el seu clímax amb l’assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021 per part d’una turba de xalats d’entre els quals sempre recordarem un personatge, de nom Jake Angeli, que es va vestir de búfal.

A Catalunya hi ha uns quants abonats a la teoria de la conspiració que aquesta setmana han abraçat les declaracions (sempre amb segona intenció i cada cop més decadents) del comissari jubilat José Manuel Villarejo per donar crèdit que els serveis secrets espanyols, és a dir el CNI, eren els autors de l’atemptat terrorista del 17 d’agost de 2017 a la Rambla de Catalunya i a Cambrils.

Estem davant d’un problema de salut mental. Està estudiat acadèmicament l’impacte que estan tenint les xarxes socials en la creació d’estats de desinformació, neurosis, angoixa i desorientació. La crisi profunda del periodisme clàssic, que produïa una informació traslladada a l’opinió pública sota els criteris de jerarquia de l’interès informatiu i contrast de la veracitat dels fets i les fonts, ha donat pas a un maremàgnum d’impactes informatius on és molt fàcil que el receptor –fins i tot molts ciutadans amb senderi i bon quefer professional– quedi abduït per la primera inconsistència, la primera pixada fora de test. Sempre han existit persones lamentablement afectades per problemes de salut mental. Persones que parlen soles pel carrer o aquell home que es passejava amb un telèfon a la mà per Girona i que es veia ben bé que alguna cosa en la seva vida li havia produït un desordre. Fa molt que no en sé res de l’home del telèfon de Girona. Doncs bé, ara algunes d’aquestes persones que parlen soles pel carrer, obren el Twitter i diuen coses delirants. I es va creant un espiral de deliri i neurosi. I molta gent queda impactada i corpresa i els hi segueix el fil. No és un fenomen local. La Internacional de la xaladura és molt estesa en societats desenvolupades i virtuals. Ja saben les teories de QAnon que defensa l’existència d’una trama secreta amb accés a informació classificada per perjudicar a Trump, i que són una colla de demòcrates i actors de Hollywood i alts funcionaris internacionals que participen en una xarxa internacional de tràfic sexual de nens i realitzen actes pedòfils. Un molt interessant article de Mariana Sanches a BBC (26 de febrer de 2021) explica casos de famílies destrossades perquè algun dels seus membres han quedat tocats per les idees paranoiques de QAnon. La congressista republicana Marjorie Taylor Greene (representant per Geòrgia) defensa les teories de QAnon i argumenta que els tirotejos en les escoles són un muntatge governamental per restringir l’ús de les armes. Pirats que arriben a posicions importants de la política. Hi arriben perquè alguns els voten.

Villarejo és el policia més corrupte dels últims 50 anys de la fosca vida de la vella escola de la policia alegal i no democràtica. Villarejo és un home atrapat apunt de ser condemnat de forma massiva per delictes a manta. Villarejo va arribar a fer serveis irregulars per sectors de la policia (un camp de clans avui desmantellat) i va fer negocis per ell mateix amb extorsions i feines il·legals per serveis de seguretat de grans empreses. Villarejo no tenia aturador en la seva ànsia de fer diners i tenir com més persones millor sota xantatge. L’any 2014 Villarejo i Juan Vilallonga (antic president de Telefonica per nomenament d’Aznar) van anar a veure a Corina Larsen. Li van fer creure que els serveis secrets espanyols tenien un pla per detenir-la de forma imminent. Per fer-la entrar en pànic li van mostrar un document del tot falsificat que van fer passar pel pla del CNI i l’escandall de comissions per les obres de del tren d’alta velocitat a la Meca (aquest segon un document cert que formava part del molt tràfic d’informació de que disposaven). En el millor estil dels gàngsters, van crear artificialment un problema per acte seguit oferir una solució. La van convèncer que la seva assegurança de vida perquè no fos detinguda ni molestada era gravar una conversa, aparentment espontània, que seria utilitzada com escut protector per ella però sobretot per ells (Villarejo i Vilallonga). Corina s’hi va prestar: la conversa – n guió llegit com un diàleg espontani– contenia els primers missatges d’informació compromesa contra tots aquells gràcies als quals ella s’havia lucrat. Aquell mateix any van fer arribar la gravació a la Casa Reial i al Govern. Missatge: no ens toqueu o explota tot. Félix Sánz Roldan, director del CNI en aquells temps, (i que no deu ser un samarità com no ho és cap director d’uns serveis secrets) es va posar a la feina per desmuntar aquella bomba caminant. Per fer-ho va haver de tombar la devoció que el ministre Jorge Fernández Díaz i tota la vella escola arnada d’Interior tenien pels policies «irregulars». Villarejo va ser detingut el setembre de 2017. Guardava informació comprometedora i gravacions equivalents a dotze tràilers de papers. El cabró de força superior que va tombar al cabró Villarejo és Sánz Roldan. Li té la guerra declarada i aprofita cada dia que té un micròfon a davant per dir-ne una de més grossa contra l’home que el va trencar tot i creure’s impune. L’última, insinuar que el CNI dia 1: era darrera els atemptats del 17-A del 2017 i dia 2: que el CNI no volia provocar els atemptats però «se’ls hi va anar de la mà». I tornant a citar a Sanz Roldan com un molt mal professional.

Villarejo, la gran serra mecànica contra l’independentisme català, el mercenari major de l’operació Catalunya, l’home que ha fet explotar sistemes molt consolidats de poder públic i privat a Catalunya i a Andorra... de cop és font d’autoritat per sectors de l’independentisme neuròtic. Ens ha quedat un país amb una part de la societat estabornida de tantes il·lusions frustrades. Literalment un estrès post-traumàtic que pot derivar en addicció a les drogues o a les teories conspiradores. Qui és la Marjorie Taylor Greene de la política catalana? Em venen uns quants noms al cap. Qui és el Jake Angeli vestit de búfal de la neurosis catalana? A Twitter en trobareu a milers. Finalment hi ha bona gent simplement impressionada per aquest gran trasbals de les promeses buides de la tardor de 2017.

I mirant-se aquestes runes morals hi ha uns cínics i vividors que alimenten les teories de la conspiració per continuar al capdamunt de l’onada en aquest mar de desferra cívica i falta de serenitat constructiva. La salut mental ha de ser una prioritat en les polítiques del govern català. Ens hi juguem no acabar envestits per fanàtics vestits de búfal.