El 23 d’octubre de l’any passat, en el transcurs de la seva intervenció al congrés del sindicat de Comissions Obreres (CCOO) que és majoritari en el sector d’hostaleria, la vicepresidenta segona del govern de l’Estat espanyol i ministra de Treball i Economia Social, la comunista Iolanda Díaz, no sé si per supina ignorància o mala fe, va fer unes declaracions relacionades amb una activitat clau per l’economia del país, com és l’hostaleria, que resulten, a més de faltes de la més elemental veritat, endimoniadament demagògiques. La líder de Podem va afirmar textualment, parlant amb caràcter general i sense assenyalar cap tipus d’excepció, que: «la imagen de la reforma laboral se ve en las camareras de pisos que cobran 3 euros a la hora por limpiar habitaciones de hotel, que los hoteleros cobran a 80, 100 y 150 euros. Esa precariedad es la reforma laboral y eso es lo que vamos a derogar»

Res més lluny de la realitat. Aquesta afirmació no és ni veraç ni s’apropa a la realitat. Sí que obeeix a raons tan ocultes que resulta difícil, per no dir impossible, entendre-les. Si fos cert que una cambrera de pis estigués cobrant la misèrrima quantitat de tres euros/hora seria totalment il·legal en no complir, ni de lluny, el que està contemplat en els vigents convenis d’hostaleria i seria denunciable davant de la inspecció de treball. I no només això, resulta igualment increïble que el sindicats, que coneixen perfectament l’activitat i els entrellats de la indústria hotelera, no hagin actuat davant la inspecció. Las greus, incendiàries i fal·lacioses afirmacions de la senyora ministra no són únicament un groller insult al empreseriat hoteler sinó que també ho són, per extensió, als sindicats i als funcionaris del seu propi ministeri, atès que implícitament acusa els primers de no complir amb el seu sagrat deure de defensar els interessos dels treballadors i als inspectors de treball de sostreure de fer complir la legalitat vigent en matèria laboral. Si fossin certes les afirmacions de la senyora Díaz, estaríem parlant que aquestes treballadores encarregades de la neteja de les habitacions dels hotels cobrarien mensualment una mica més de 550 euros si ens referim a jornades setmanals de 40 hores, la qual cosa, sens dubte, constituiria una flagrant il·legalitat i hauria estat denunciat i corregit per la autoritat competent en la matèria. Cal recordar a la senyora ministra que les relacions laborals i els pactes salarials, que són d’obligat compliment per les empreses d’hostaleria, estan recollits en els vigents convenis col·lectius tant al nacional de Catalunya com als de la resta de l’Estat, que s’han negociat i aplicat fa més de 30 anys pràcticament sense problemes. Això fins el punt que, per posar un exemple, una cambrera de pis cobra en un hotel de la Costas Brava, salari en mà i depenent de la categoria de l’establiment, sobre uns 1.200/1.300 euros mensuals, quantitats que és més del doble del què assegura la senyora Díaz, encara que dubto que ella mateixa s’ho arribi a creure. Cal afegir-hi les retencions del salari del treballador a compte del seu IRPF. A més a més, allotjament i manutenció a càrrec de l’empresa.

El problema que han generat aquestes desafortunades declaracions és que la llavor sembrada per la senyora Díaz ha germinat i ja està fructificant en forma d’uns fruits enverinats que s’han escampat per tot arreu, com per exemple les manifestacions que vaig escoltar no fa ni una setmana en una emissora de ràdio d’abast nacional on una senyora que assegurava ser i parlar en nom de les cambreres de pis, sense ostentar cap representació sindical o legal segons ella mateixa va reconèixer a preguntes del periodista que l’entrevistava, referint-se a les seves companyes de professió va vomitar les mateixes o àdhuc més acerades crítiques que la ministra havia deixat anar en el congrés de CCOO sobre el tractament que reben les Kellys. Seria bo i absolutament necessari i urgent que representants de l’empresariat hoteler català i estatal expliquessin clar i sense possibilitat de mals entesos directament i personal a la senyora ministra i a l’opinió pública quines són les condicions laborals reals de les Kellys les quals, afortunadament, estan totalment allunyades de l’errònia percepció que en té la ministra del partit violeta.