Qui no ha començat alguna conversa amb un amic amb interpel·lacions d’aquest estil: «Has vist aquesta pel·lícula?», «Coneixes aquell grup?», «T’agrada el nou restaurant?» o «A quin lloc podria viatjar aquest estiu?». Ens en refiem actualment, del seu criteri? O preferim mètodes més sòlids, científicament parlant. Una de les principals aplicacions de la intel·ligència artificial consisteix precisament en les recomanacions: a Spotify, Netflix, Amazon, Instagram i un etcètera gairebé infinit. A partir del consum i el comportament dels internautes, els sistemes tecnològics són capaços de descobrir què podria interessar-los. I, sovint, l’encerten. Aquests consells descansen sobre la incrustació de paraules o frases en les descripcions de productes. Per productes, s’entén tant una sèrie de ficció o una cançó de hip-hop com un youtuber o un tiktoker. En el cas de la música, la ràdio o el podcast, per exemple, les referències poden ampliar-se més enllà dels gèneres, estils, tempos, ritmes, volums o compositors, i arribar a l’espectre sonor, el que suposa un grau superior de sofisticació. Quan ens endinsem en el terreny audiovisual, preval la combinació de criteris i, segons els analistes, els avenços se succeeixen a una velocitat vertiginosa. El concepte clau és la distància. És a dir, l’espai que separa dos o més punts: el primer ve determinat pel que llegeixen, escolten o veuen els usuaris; els altres són els llocs de destinació en funció d’aquestes primeres accions.
