Joan Triadú era –i és– un referent per a tots els països de parla catalana. I no sols en un camp sinó en diversos: en el de la pedagogia, la docència, la crítica literària, l’escriptura, l’activisme cultural...

Triadú fou una de les persones a qui, el 2021, amb motiu del centenari del seu naixement, la Generalitat dedicà un Any commemoratiu. El resultat, extraordinari, i, tot i que el proppassat 31 de desembre es clogué oficialment, continuarà donant fruits fins al mes de juliol.

Aquest dimecres, a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament de Girona, hi haurà la presentació del llibre Joan Triadú en conversa. Quaranta entrevistes a l’intel·lectual i home d’acció (Eumo editorial), de l’edició del qual ha tingut cura la filòloga barcelonina Susanna Àlvarez i Rodolés, que col·laborà amb Triadú del 2002 al 2010 i que ha seleccionat gairebé mig centenar d’entrevistes de les més de cent que tenia al seu abast.

El volum permet al lector fer un dibuix ben precís, quirúrgic, de la vida, la trajectòria i el pensament de Triadú i, alhora, posar en valor la seva obra, que, malgrat el pas dels anys, manté una lluminositat, una solidesa i una vigència ben destacables.

De les respostes que hi apareixen, en voldríem destacar alguns aspectes que defineixen amb claredat el seu tarannà i les seves conviccions: el posicionament vital i professional a favor de l’esforç, l’exigència i el rigor; la certesa que l’excel·lència literària és transversal a les estètiques i les ideologies; la coherència al llarg dels anys amb les seves idees; la capacitat d’organització, que el va portar a ser formador de formadors; el convenciment que la llengua i la cultura catalanes són valors fonamentals per a la supervivència i el prestigi de Catalunya com a nació; l’obertura al món...

El llibre convida a molts subratllats perquè tot és interessant: (En una societat normalment constituïda) «probablement m’hauria agradat ser crític literari i professor de literatura catalana contemporània». «Els alumnes t’ensenyen. Jo sempre n’he après. Fins a l’últim dia de fer classe, em van donar motius per continuar aprenent.» «La tenacitat és la característica que millor defineix la manera de ser catalana».

En una miscel·lània sobre Pere Figuera i Serra (1929-1970), d’Edicions Proa, coordinada per Josep M. Ainaud de Lasarte, Triadú formulava una pregunta respecte a Figuera que ell mateix en podria ser el destinatari: «Si d’homes com ell no en féssim memòria, de qui en faríem?»