Quan una persona pateix una malaltia greu i se l’ha d’ingressar, a un hospital o clínica, té una gran necessitat de poder sentir-se acompanyada per un familiar; en alguns casos és imprescindible, quan el pacient no es pot valer per ell mateix, a fi d’ajudar-lo i fer més passadores les llargues hores del dia. 

Al principi de la pandèmia, quan encara la medecina i els metges no tenien prou clar el poder de la Covid, als malalts enllitats i especialment els de la UCI, no se’ls permetien cap mena de visites; era molt trist per a ells i per a la família, doncs a molts els tocà morir agafats a la mà d’una infermera; era molt fort però hi havia una explicació, el risc!.

Actualment, encara hi ha llocs on no es permet la companyia per propera que sigui. En tenim un exemple recent en el cas d’un amic, ja d’edat: Fa ben poc ha patit un ictus, està paralitzar d’un costat, i no l’hi permeten ni la visita de la dona o d’un fill. Llavors, ens preguntem, no hi ha les proves d’antígens per prevenir contagis i així poder permetre que una persona, quan es tracta d’un cas greu i no és ni per Covid, pugui estar al seu costat? A part del patiment físic del malalt, el dia té vint-i-quatre hores i passar-les ben sol se l’hi fan interminables. No és possible trobar-hi una solució?  

És un parer molt general.