L’art és viu, evoluciona, canvia i muta fins a descobrir-nos i proposar-nos noves mirades. O no. El passat mes de maig, l’artista italià Salvatore Garau va vendre la primera escultura immaterial de la història a través d’Art-Rite, una coneguda galeria d’art de Milà. Jo que soc gran admirador de l’art contemporani, tant o més que del gilipollisme, vaig voler endinsar-me de ple en aquest inèdit concepte d’immaterialitat escultòrica, almenys per a mi, convençut d’haver trobat un nou punt d’inflexió i reflexió artístico-existencial. O jo què sé. En efecte, l’anunciada immaterialitat de l’obra, titulada Io sono, no era altra cosa que pura invisibilitat, un gran res pel qual algun il·luminat va pagar 15.000 €. I no penseu que l’obra pot ficar-se a qualsevol lloc, que segons directrius de l’artista, l’obra està pensada per situar-se en una casa particular, al bell mig d’una habitació lliure de qualsevol obstacle o construcció, amb un espai de 150x150 centímetres, no fos cas que no pogués lluir amb tota la seva esplendor. L’èxit i la viralitat del fet van ser tals que, el passat mes d’octubre, la mateixa casa de subhastes va vendre, aquest cop per 28.000 €, una nova escultura de l’artista, també creada sota l’influx d’idèntica idea intangible, anomenada Delante de ti. Si això no és acollonar, jo ja no sé. Deia l’autor, per acabar de rematar l’esperpent, que ell no havia venut res, que en tot cas havia venut un buit, i que aquest buit «és un espai ple d’energia que es condensa i es transforma en partícules, és a dir, en nosaltres». Fascinant. El nou vestit nou de l’emperador.
I la cosa no acaba aquí perquè Gurau i el seu concepte d’art buit han creat escola. A finals de l’any passat, el Kunsten Museum d’Aalborg, a Dinamarca, va encarregar a l’artista Jens Haaning, que actualitzés dues antigues obres seves en què emprava diners reals per representar els sous anuals mitjans a Dinamarca i Àustria. Amb aquesta finalitat, el museu li va donar 532.549 corones daneses, que al canvi són uns 71.500 euros, fet que l’artista va correspondre enviant dos quadres buits, completament en blanc, titulats Agafa els diners i corre. Meravellós. Woody Allen aplaudint fins a sagnar. El problema és que en aquest cas, l’obra no ha acabat de quallar i el museu ha denunciat l’artista per estafa. A saber. Sigui com sigui, aquests dos episodis han evidenciat que el concepte de buit és tan viu i estès entre la nostra societat actual com alhora incomprès. Argumenta Gurau, a més, que segons el principi de Heisenberg, de mecànica quàntica, no es pot saber, amb precisió, el valor de certs objectes observables com les partícules d’energia. Certament, que no es vegi, no vol dir que no existeixi. Provaré de no anar a treballar i dir que hi soc, a veure què passa. Al final serà veritat que hi ha intel·ligència a la política, per posar algun exemple dubtós. El problema és que molts no sabem percebre-la.
