El més famós de tots els llibres sobre bruixeria, Malleus Maleficarum (Martell de les Bruixes) va ésser escrit el 1486 per dos monjos dominics. A l’acte, i al llarg dels tres segles següents, es va convertir en el manual indispensable i l’autoritat final per a la Inquisició, per a tots els jutges, magistrats i sacerdots, catòlics i protestants, en la lluita contra la bruixeria a Europa.
Aplegava els poders i les pràctiques dels bruixots, les seves relacions amb el dimoni, el seu descobriment. La Inquisició, la foguera, la tortura, mental i física, de la croada contra la bruixeria: tot això és conegut. I darrere de cadascun dels actes sanguinaris hi havia aquest llibre, alhora justificació i manual d’instrucció. Per a qualsevol comprensió de la història i la naturalesa de la bruixeria i el satanisme, Malleus Maleficarum és la font important.
Ambdós monjos dominics (Heinrick Kramer i Jacobus Sprenger) van ser nomenats Inquisidors amb poders especials, per butlla papal d’Innocenci VIII, perquè investiguessin els delictes de bruixeria de les províncies del nord d’Alemanya. Malleus Maleficarum és el resultat final i autoritzat d’aquestes investigacions.
Hi ha gravats d’un sacerdot que mostren les impressions sobre les diverses escenes que, segons imagina, tenen lloc durant un sàbat de bruixots. Advertim que els bruixots i fetilleres presents, estan ben vestits i semblen pertànyer a l’alta societat.
«Tot el que eleva a l’individu per sobre del ramat, tot el que fica por al proïsme, es diu des de llavors, «dolent»» ( Friedrich Nietzsche).
