Començo a estar fins a la pipa de la descarada presa de pèl dels polítics en general. I no és que tot just caigui ara de la figuera, no! Fa massa temps, que malauradament soc conscient de l’avarícia quan té poder d’aquest sector, i que no importa el color, quan l’objectiu és parar la mà sense fer res.

Es diu que si no vas a votar no pots reclamar, i jo em pregunto de què ens serveix queixar-nos quan tots els partits fan front comú callant per conveniència, i obviant tota rivalitat si enriquir-se a costa nostre és la seva finalitat.

Ara resulta que els parlamentaris esperen impacients i sense fer res, la 60a millor remunerada, i el que té més burla és que cap dels polítics que han presidit el Parlament diu saber-ne massa.

Es palesa amb evidència que amb els diners de tots prefereixen pagar a ganduls aprofitats que a gent amb pocs recursos o als pobres jubilats.

En diuen l’estat del benestar amb la boca ben grossa i un orgull desmesurat, però sense discriminar els beneficiaris, i no tothom és al mateix sac.

Vés per on l’Urdangarín, dels avantatges monàrquics en el cas Noos, se’n va aprofitar, per no tallar-se ara ni un pèl i passejar amb posat insinuant de la mà de la seva amant.

I aquí no passa res. Acceptem l’aixecada de faldilla una i altra vegada i se’n riuen a la nostra cara.

Per cert, que no s’ha après de la bombolla immobiliària i les mesures partidistes, que els joves de nou perden el cul per independitzar-se. Quan d’aquí a dos anys s’acabi l’ajut per al lloguer, ja els veig a tots tornant de nou a casa.