Una de les moltes conyetes que feren els independentistes quan ho teníem a tocar va ser l’enregistrament d’una escena en què una dona es volia separar del seu marit i era la metàfora de Catalunya i Espanya. Bé, la dona s’ha quedat, el marit ha acomiadat la minyona, i ara tot és domèstic, és a dir, autonòmic. En l’article d’ahir sobre la nova pirateria catalana –que no és nova, però ha tornat amb força– feia referència a l’estratègia de Junts de deixar de morir de gana i fred el Nació Digital, per eliminar-li la competència al Nacional de Pepe Antich. Essent això perfectament cert, cal afegir que de tota manera el Nació ve trencat de casa.
Si amb la metàfora domèstica del matrimoni que es trencava, l’independentisme va voler enviar un missatge al món, en el cas de Nació Digital el divorci és el concepte més universal i les ressonàncies són estrictament rurals. El director Miquel Macià i el sotsdirector Ferran Casas s’han esbatussat de valent i el director, que també és el propietari del mitjà, sap que no pot acomiadar el seu subordinat perquè es quedaria sense negoci.
El 2016, Ferran Casas va liderar una colleta de periodistes de l’Ara –Oriol March, Joan Serra, Roger Tugas i Sara González– que van fitxar pel Nació Digital. Mentre l’Ara va ser l’altaveu d’ERC, Casas hi feia les feines. Quan l’Ara va prendre el camí del mig, per instal·lar-se en l’actual semimoderació, Esquerra va voler haver-se de buscar un altre pamflet i va vessar tots els recursos que tenia en el diari de Miquel Macià amb la condició que Ferran Casas i el seu equip hi anessin a fer les feines. Per tant, si ara Miquel Macià despatxés Casas, es quedaria sense els diners que Esquerra li dóna des del Govern i per tant sense negoci.
Que ara Junts vulgui esventrar el nino d’Esquerra no treu que el nino fos de vergonya aliena, ni el trist paper d’estrassa dels periodistes que li donaven corda. La metàfora de Catalunya és que el suposat amo no pot acomiadar la minyona perquè la minyona és qui té en realitat l’usdefruit de la casa. Una minyona que, a més a més, és mig minyona i mig barjaula. Fot bastant de riure que amb aquests bastaixos volguéssim fer un Estat.
També com explicava ahir, un altre que s’ha quedat sense pandereta és Carles Puigdemont. El Punt Avui no li serveix i ara vol comprar l’Ara. Cal dir que la desfeta del Punt Avui ha estat total. Joan Vall i Clara i Xevi Xirgo han destruït el que quedava de l’Avui amb avaríssima ignorància. Quin parell d’incapaços! Quin desastre de camperols de baixa estofa jugant a fer-se els periodistes des del seu tercermundisme moral, mental i tan tràgic. Com sempre fan les bandes, Puigdemont li ha buscat al seu amic una solució comptable; i com sempre fan les rates, Xirgo l’ha acceptada i ha estat el primer a abandonar el vaixell i anirà al CAC.
Tornant a l’Ara, els diners de més que ja està rebent són per afavorir l’operació de compra-venda, i el que sobretot David Madí li demana a Ferran Rodés és que redueixi la plantilla, perquè quan Antich la rebi, pugui assumir-la sense perdre els diners que ara el diari perd per les seves dimensions poc realistes. De manera que no seria gens estrany que, fins i tot a curt termini, ens llevéssim amb la notícia que l’Ara acomiada el 30-40% dels seus treballadors. Hi ha un pla ja escrit en aquesta direcció, amb noms i cognoms. Alguns són una clara purga. Els altres són simplement per deixar anar llast. El nou conglomerat polític –Ara, Nacional i 8tv– vol fer propaganda, però també i per damunt de tot, vol guanyar diners. Els genets de l’independentisme han entès que la independència no és possible, i ara es volen dedicar als negocis. De manera que els que no van anar a la presó per colpistes, hi aniran per lladres.
Pel que fa a Esther Vera, continua a l’espera de si li proposen ser directora de TV3 sense haver de passar per la humiliació de presentar-se a un concurs. Però per molt que digui que no té cap necessitat de canviar de feina, sap perfectament que David Madí no l’està temptant sinó que li està oferint una sortida honorable: vulgui o no vulgui, deixarà de ser directora de l’Ara quan Ferran Rodés el vengui al «sector negocis» de Junts. D’ella depèn si accepta el premi de consolació o es busca feina pel seu compte. Per dirigir TV3 té a favor que el PSC la veu amb bons ulls. De fet, Vera és el millor que li podria passar a Salvador Illa, que ara té veu i vot a la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació.
I tal com Madí vol treure Vera de l’Ara d’una manera elegant i poc sanguinolenta, Jaume Giró i Jordi Sánchez volen que el vicepresident Jordi Puigneró sigui l’alcaldable de Junts a Sant Cugat per treure-se’l de sobre sense que ho sembli. Totes les enquestes diuen que l’actual tripartit (Esquerra, PSC i CUP) tornaran a sumar, i per tant Puigneró sap que s’aboca a una mort segura: però com Vera, s’ha quedat sense opcions millors i més d’hora que tard li prendran la vicepresidència. Puigdemont el trobarà a faltar, quan el mati. Albert Batet reclama que llavors ha de ser per a ell la vicepresidència, però no es pot ni imaginar fins a quin punt ja ho tenen tot lligat i ben lligat Puigdemont i el seu assassí silenciós, que ell com un pobre home creu que és la seva joguineta.
