Després de l’escàndol dels sous dels parlamentaris crec que surt a la llum pública, apart de la negligència dels polítics, tot el tema de la funció pública, treballadors públics i treballadors essencials i els seus privilegis. Blindatges i condicions marcades pels sindicats privilegiats i permesos pels polítics.

Avui en dia, la despesa pública no té fi i per acontentar els treballadors i la pau social se’ls hi permet tot.

Mentre s’envia a la misèria a milers d’autònoms, emprenedors i petites empreses, ells segueixen augmentant els seus privilegis i aquí val per tots: polítics, funcionaris, treballadors públics, sindicalistes... exemples d’això són els incomptables privilegis que tenen que posarien les mans al cap de qualsevol treballador: deutes indecents com poden ser els de TMB, vagues salvatges com els maquinistes de Renfe, privilegis, encara més?, de funcionaris de presons, la mateix CCMA, i tants i tants llocs i càrrecs, excàrrecs i pagues indecents, dietes, vacances, compensacions, dies de lliurament, pagues extres, despeses vàries, un percentatge de baixes que qualsevol empresa hauria de plegar, feina per tota la vida,... Compte!! res que no tingui multiplicat l’estat espanyol i tantes autonomies, però si volem ser diferents i millors potser que comencem ara ja.

S’hauria de reformar de dalt a baix , qui s’atreveix?