Tots els partits han quedat retratats aquesta setmana davant el fet que 62 funcionaris del Parlament han estat cobrant sense treballar en els últims anys. L’anomenada « llicència d’edat» ha estat una forma d’apartar (i compensar) aquells empleats públics que no eren prou fidels als partits que ostentaven al poder a la cambra. Ha passat més inadvertida una altra notícia relativa a la política catalana: la no publicació de l’informe elaborat pel comitè d’experts que ha estudiat la vulneració de drets fonamentals durant la pandèmia i que era crític amb la gestió del govern. La feina d’acadèmics reputats quedarà en res perquè el resultat no agrada a qui l’encarrega i el paga (que som tots).
En termes d’ètica política i corrupció els catalans no podem donar cap lliçó. Aquests dies, a Suècia, s’estan omplint pàgines de diaris i minuts d’informatius amb crítiques a la primera ministra pel fet de tenir una empleada de la llar (contractada a través d’una agència) sense els papers d’immigració en regla. Al país on fa uns anys una ministra va ser cessada per haver comprat dues barretes de xocolata amb una targeta de crèdit oficial, comportaments com els que aquests dies veiem a casa provocarien dimissions en massa. Aquí ni plegarà ningú ni demanaran perdó, que en uns mesos ja no ho recordarà ningú.
