No hi ha tranquil·litat en el món polític internacional. Alguns protagonistes d’aquestes darreres setmanes es troben en dificultats i de ben segur al llarg de les properes hores continuaran ocupant moltes pàgines de diaris i espais en els informatius de les televisions. Avui ens centrarem en tres noms: Vladimir Putin, Xiomara Castro i Boris Johnson.
1.- Vladimir Putin.- És una incògnita què farà a Ucraïna. Ha concentrat un munt de tropes i armament a la frontera amb l’objectiu d’atemorir els seus veïns i a la vegada plantar cara a l’OTAN i als Estats Units. Putin pretén annexionar Ucraïna, tot imitant allò que va fer a Crimea fa uns anys, saltant-se totes les normes internacionals, i provocant més de 14.000 morts.
No perdona que el govern ucraïnès s’acosti a Europa ni que busqui seguretat en el sí de l’OTAN. En el fons Putin té por que la democràcia s’instal.li en la seva àrea d’influència, la qual cosa podria complicar-li la vida a Rússia on continua governant amb mà de ferro. No pot permetre perdre exrepúbliques soviètiques de la seva òrbita. Per tal de no intervenir militarment, demana un control indirecte del país a on pensa trobar aviat un govern titella pro-rus a Kiev, per la qual cosa tard o d’hora ensenyarà les dents, malgrat les amenaces de sanciona que li arriben de la UE i de Joe Biden.
2.- Xiomara Castro.- A les eleccions del 28 de novembre a Hondures assolí una victòria aclaparadora. Libre, el seu partit, s’imposà clarament al Partit Nacional que fins ara ocupava el poder. El país va veure una gran oportunitat en la candidatura de Xiomara, per tal de tancar una etapa dominada pel narcotràfic, la corrupció i el crim organitzat.
Libre pactà amb Salvador Nasralla i l’acord contemplava que un membre del seu partit (PSH) ocuparia la presidència del Congrés. Quan tot semblava controlat, el proppassat divendres saltà la sorpresa i el grup parlamentari de Libre es trencà. Divuit dels seus diputats s’aliaren amb el Partit Nacional i van contradir les instruccions de la presidenta electa.
I així diumenge Hondures visqué una situació kafkiana i s’elegiren dos presidents, produint-se aldarulls a la capital que no fan pensar en res de bo.
Ara Xiomara ho té complicat si no domina la cambra legislativa, la qual cosa podria obligar-la a constituir una assemblea popular i radicalitzar-se en posicions d’esquerra a l’estil d’alguns països llatinoamericans. Una vegada més la democràcia en troba en perill i l’enfrontament parlamentari a cops de puny físics podrien anunciar un gran enfrontament de conseqüències fatals per un dels països més pobres de centreamerica.
3.- Boris Johnson.- Les seves festes en plena pandèmia poden ser letals per als seus interessos. Aquest periodista excèntric pot estar passant els seus darrers dies a Downing Street. En qualsevol moment es publicarà l’informe dels seus abusos i Johnson pot rebre de valent. Alguns diputats torys ja li han retirat el suport i ara tot és a mans d’una funcionària de nom Sue Gray, que dictarà sentència.
En ple confinament el primer ministre va desobeir totes les lleis, organitzant festes a la seva residència i demanant als assistents que portessin begudes alcohòliques. Allò que no es permetia als anglesos, ell i la seva dona en passaven olímpicament. Fins i tot en ple dol per la defunció del marit de la reina Isabel, la residència del primer ministre es convertia en una autèntica discoteca. Tot plegat un joc de despropòsits.
