Tim Robbins fa servir un martell de joier per foradar la paret de la presó fictícia de Shawshank a la pel·lícula Cadena Perpètua, i el pres autèntic encarnat al cinema per Clint Eastwood utilitza una cullera per fer el mateix a Fugida d’Alcatraz; tots ells busquen, i aconsegueixen, escapar cap a la llibertat. Martí Cots Saleta, àlies «el Rambo de la Cerdanya» ha fet si fa no fa amb els ferros d’una calaixera, però no per abandonar el presidi de Brians sinó per passar la nit amb la dona que ocupava la cel·la del costat, a la secció d’interns amb problemes mentals; després ha tornat a la seva. Trobo que aquesta pel·lícula pot ser fins i tot més interessant que les altres. Des que Alexandre Dumas va idear la peripècia del Comte de Montecristo coneixem la transcendència de comunicar-se amb el veí a la galeria de pertorbats.

Tres porcs per persona. L’any 2020 a Catalunya es van sacrificar vint-i-tres milions de porcs, que van pesar dos milions de tones en canal. Com que els catalans no ens vam pas menjar tres porcs per persona (nadons inclosos), sembla evident que la major part dels purins que afecten el territori tenen per causa una activitat destinada a l’exportació. Enviem als consumidors de fora la gustosa carn rosada i ens quedem la merda negra: heus aquí el nostre paper en la globalització alimentària.

El verd és car. Mentre ens han intentat convèncer que limitéssim el consum domèstic d’electricitat amb l’argument que així lluitàvem contra l’escalfament global, els resultats han estat força per sota de les intencions. Però ara que el principal objectiu de tots plegats és frenar l’encariment insuportable de la factura mensual, vet aquí que es dispara l’interès pels electrodomèstics eficients i els hàbits que faciliten l’estalvi.

Conclusió: que el preu de la llum estigui pels núvols és dolent per als ciutadans però és bo per al medi ambient i de gran utilitat per frenar el canvi climàtic. O potser ens pensàvem que tenyir el futur de verd seria de franc?