Ja feia temps que anava passant, però des de la pandèmia és un procés que s’ha accelerat. Ens hem acabat convertint en autosuficients davant serveis que abans rebíem per part d’un tercer. Per exemple, ens hem convertit en autosuficients a l’hora fins i tot de fer-nos un diagnòstic mèdic. Ens hem de fer a casa un test, comunicar que si som positius, registrar-nos, gestionar-nos la baixa i l’alta mèdica. Ens hem quasi de visitar nosaltres mateixos. Ens hem de descarregar el full de les receptes. S’ha perdut totalment allò d’anar al metge «a fer receptes». D’acord que en alguns casos aquests canvis facilitin alguns tràmits, però en general, com a societat hi hem sortit perdent. I molt. Perquè el que ara podem fer telemàticament abans ho feia una persona. I on és ara aquella persona? I tres quarts del mateix passa amb els serveis bancaris. Fins i tot és pitjor. Ja no hi ha personal a les oficines. Un caixer automàtic o una aplicació al mòbil ha de servir per renovar o gestionar una assegurança, pagar un impost, treure o ingressar diners...i no tothom pot fer-ho. Especialment gent gran acostumada tota la vida a anar amb la seva llibreta i trobar a l’altra banda del mostrador una persona i no un caixer. Autosuficients sí, fins a un cert punt, però pel camí ens hem oblidat de les persones.
